Quatre soldats republicans han pogut ser identificats aquest juliol a partir de les anàlisis d’ADN de restes exhumades en fosses de la Guerra Civil i el franquisme que s’han encreuat amb mostres de familiars de desapareguts que els havien inscrit al cens impulsat pel govern. Fills i parents vius dels identificats, que resideixen a Sant Andreu de Llavaneres, Sabadell, Gandesa i Barcelona, rebran previsiblement al mes d’octubre les despulles perquè els puguin enterrar definitivament i amb dignitat.

El primer soldat a qui s’ha pogut posar nom i cognoms va morir al front de l’Ebre, tenia 30 anys i era de Sant Andreu de Llavaneres (Maresme). Va morir en combat i va ser inhumat, juntament amb altres persones, al terme municipal de Corbera d’Ebre (Terra Alta). Les seves restes van ser exhumades en una intervenció arqueològica entre el desembre del 2009 i el gener del 2010 en una fossa situada en un cràter deixat per un bombardeig.

El segon soldat, també de 30 anys, nascut al Brull (Osona) però resident a Castellterçol (Moianès), va morir a l’Ebre i és l’únic identificat, de moment, d’entre les restes de 99 persones exhumades a la fossa de Pernafeites, al terme municipal de Miravet (Ribera d’Ebre), associada a un hospital de guerra republicà, on la direcció general de Memòria Democràtica va fer una excavació entre el desembre del 2017 i el primer semestre del 2018.

El tercer nou resultat positiu prové de les restes que es van desenterrar entre l’octubre del 2017 i el maig del 2018 a la fossa del cementiri vell del Soleràs (les Garrigues). Tenia 34 anys, era de Nonasp (Saragossa) i residia a Barcelona. Els arqueòlegs sospiten que va ser ferit al front de guerra, igual que el quart identificat, recuperat a la mateixa fossa del Soleràs. Tenia 29 anys i provenia d’Alacant, però residia a Barcelona.

En aquesta excavació es van trobar les despulles d’un mínim de 127 persones. Fins ara se n’havien identificat nou, però amb les novetats d’aquest estiu passen a ser onze.

Així, ja són 16 els èxits del programa d’identificació genètica, que va entrar en vigor el 2016 , i 23 el total de persones identificades a Catalunya, comptant els set casos que la Generalitat ja havia resolt anteriorment.

El laboratori de genètica de l’hospital universitari Vall d’Hebron disposa de 2.624 mostres de familiars que busquen desapareguts, i de 354 restes òssies de les quals s’ha analitzat el perfil genètic. Hi ha una cinquantena de cossos exhumats als quals ja s’estan fent els estudis antropològics i forenses. “Analitzar l’ADN dels familiars és molt ràpid, però l’estudi genètic de les restes és molt més complex, n’hi ha molts per arribar encara”, explica la doctora Ivon Cuscó, facultativa de l’àrea de genètica clínica i molecular. El Departament de Justícia de la Generalitat considera que són xifres significatives però insuficients, atès que s’estima que a Catalunya hi hauria enterrades unes 20.000 víctimes de la guerra i la dictadura.

La consellera Lourdes Ciuró va fer una crida ahir perquè tothom que tingui familiars desapareguts s’inscrigui al cens, que ja disposa de 6.150 noms. Durant la pandèmia no s’ha aturat la recollida de mostres: s’han enviat a domicili els lots ideats inicialment només per als familiars d’edats molt avançades. “Hem fet servir aquest sistema que teníem pensat per a la gent gran per cobrir l’etapa Covid en què no es podien fer visites no urgents als hospitals”, explica Cuscó.

La Generalitat té previstes més excavacions abans que acabi l’any i ja treballa en la planificació i programació del pròxim pla d’obertura de fosses a partir del 2022. Entre els treballs dels mesos vinents hi ha l’anàlisi de les restes que van quedar al descobert en els incendis intencionats que hi va haver a l’estiu a Móra d’Ebre (Ribera d’Ebre) i les que va trobar un pagès a la Pobla de Massaluca (Terra Alta).