El ple del Senat va aprovar l’admissió a tràmit d’una iniciativa presentada per JxCat per donar més volada a l’ús del català, el gallec i euskara a la cambra alta. La iniciativa va tenir el suport, a més del grup proposant, del PSOE, ERC, el PNB i l’Esquerra Confederal –en total, 149 vots a favor–, mentre que el PP, Vox, Cs i una part del grup mixt s’hi van oposar –105 suports–. El text acordat, que ara inicia un procés de tramitació parlamentària, proposa que es puguin utilitzar les llengües cooficials en totes les activitats del Senat, i no com passa ara, en què només se’n permet l’ús en mocions, però no, per exemple, en les preguntes que es formulen al govern espanyol, les proposicions de llei o les intervencions en comissió.

Durant el debat de la iniciativa, el portaveu de JxCat, Josep Lluís Cleries, va defensar-la amb l’argument que es tracta d’una proposta que “no va contra res ni contra ningú”, sinó a favor de totes les llengües, perquè “l’important és que tinguin un ús efectiu i reconegut” i que actuïn “en igualtat de condicions” per erradicar “determinats supremacismes”. “Normalitzar l’ús del català, el gallec o l’euskara, ha dit, “mai es pot considerar un malbaratament de recursos”, va reblar.

La senadora Alícia Sánchez-Camacho va ser l’encarregada de rebatre-la en nom del PP, amb una intervenció que serà recordada per la patinada que va cometre a l’hora de referir-se al poeta Ausiàs March, i l’indret on va néixer. “Les llengües no són patrimoni dels nacionalistes”, va etzibar, per afegir-hi tot seguit: “Ni Ausiàs March, gallec, ni Ramon Llull, menorquí, ni Àngel Guimerà, ni Eugeni d’Ors, ni Jacint Verdaguer, ni Joan Maragall, ni Rosalía de Castro són patrimoni dels nacionalistes: són patrimoni de tots els espanyols.”

Al marge d’això, un dels principals motius de fricció del debat va ser el cost econòmic que tindria la reforma reglamentària. Segons Cleries, serien uns 950.000 euros, però la senadora popular va alertar que podria triplicar-se aquesta quantitat com ja va ocórrer el 2010, quan es va augurar que permetre la presència de llengües cooficials en el debat de mocions suposaria 70.000 euros a l’any i ara la institució paga 300.000 euros per intèrprets i traductors.