Henning Jeschke, activista pel clima de 20 anys i en vaga de fam, demana que li portin una gorra per protegir-se del sol. Està molt debilitat després d’haver deixat de menjar el 30 d’agost, però insistia a parlar amb les televisions que s’acostaven ahir al camp de protesta contra la inacció climàtica instal·lat a 100 metres del Bundestag (Parlament federal alemany), a Berlín. Tot i la fatiga, es manté ferm en l’objectiu de forçar els tres principals candidats a succeir Merkel a venir al camp a parlar amb ells, a reconèixer públicament l’emergència climàtica i a comprometre’s a prendre les mesures per fer-hi front d’una manera efectiva. De moment, però, la iniciativa no ha tingut èxit. “Els candidats ens han ignorat completament, no han aparegut”, es lamenta a El Punt Avui Lea Bonasera, estudiant de relacions internacionals de 26 anys, que ho ha aparcat tot –inclosa la tesi doctoral que estava preparant sobre resistència civil– per afegir-se a la vaga de fam, dilluns passat. La candidata dels Verds, Annalena Baerbock, tampoc ha mogut fitxa? “Ens va trucar i vam parlar-hi uns minuts, però nosaltres volem una conversa pública, no privada, perquè la gent pugui saber què passa”, hi afegeix. Bonasera assegura que el menyspreu dels polítics no els aturarà en la seva lluita, perquè la urgència és màxima. “Els pròxims quatre anys seran decisius per evitar arribar als punts d’inflexió, quan el canvi [climàtic] serà ja irreversible”, alerta.

Com els vaguistes de fam, milers de persones van fer sentir ahir la seva veu a Berlín, a l’esplanada que connecta el Bundestag amb la seu de la cancelleria federal, en una de les prop de 400 mobilitzacions que van tenir lloc arreu d’Alemanya en defensa de la justícia climàtica. Volien aprofitar el moment, 48 hores abans de les eleccions, per pressionar els governants que sortiran de les urnes. “El canvi climàtic no és una prioritat per ells, només pensen en el curt termini, en els vots”, denuncia Conny, una mestra que ha acudit a la manifestació amb la família. Molts consideren que les propostes dels candidats són insuficients per frenar l’escalfament del planeta i complir amb els objectius fixats per l’acord de París. Durant la campanya, els Verds són els que han defensat un programa més complet per aconseguir la neutralitat de carboni, amb una combinació d’incentius i de sancions a les indústries més contaminants. “No es diferencien gaire dels altres partits, però malgrat tot continuen sent la millor opció”, opina Conny, que tem que els pactes postelectorals a què semblen abocar les eleccions portin els ecologistes a renunciar a les seves línies vermelles.

També els socialdemòcrates proposen la intervenció del govern per impulsar canvis, però plantegen allargar més el termini per abandonar les plantes de carbó i els motors de combustió. A l’altra banda, els conservadors de la CDU-CSU i els liberals consideren que la transició energètica l’ha de liderar el mercat.

Als grans partits se’ls acusa de sucumbir als interessos de les corporacions, als poderosos lobbies industrials d’Alemanya, la primera economia europea i la quarta del món, i els joves els retreuen insolidaritat generacional perquè, amb la paràlisi política, veuen condemnat el seu futur. De fet, estudiants i famílies, amb els nens en cotxet o a la cadireta de la bici, formen el públic més nombrós que va respondre ahir a la concentració organitzada per Fridays for Future, sota el lema de seguir batallant “fins que no actuïn” els dirigents polítics. Porten pancartes molt originals fetes a casa i repeteixen incansablement les consignes que llancen els amenitzadors de l’acte abans de la intervenció de Greta Thunberg. L’activista sueca no defrauda. Surt a l’escenari i carrega contra la “hipocresia” dels governants: “Prometen una recuperació verda, però després no hi inverteixen el que caldria.”

“Les seves prioritats són unes altres, la del clima els importa un rave”, clama mentre anima els alemanys a anar diumenge a les urnes. “Heu de votar, però votar no és suficient. Cal tornar als carrers, cal una acció real pel clima [...] . No ens rendirem mai, exigim un canvi, nosaltres som el canvi”, va concloure. A 100 metres d’allà, els vaguistes de fam han demostrat també la seva determinació.