Aquest diumenge, quan a les sis i un minut de la tarda les dues televisions públiques alemanyes –ARD i ZDF– enviïn de manera paral·lela les primeres estimacions de vot quedarà enrere, almenys, la muntanya russa dels pronòstics. Potser no es pugui saber encara qui ha guanyat i qui succeirà a la cancelleria Angela Merkel. Però sí que s’aturarà la cascada de càlculs dels últims dies, la més desmesurada que es recorda en un país on generalment es practica la contenció.

El vicecanceller i candidat socialdemòcrata Olaf Scholz haurà arribat a la jornada electoral amb només un punt, potser dos, d’avantatge sobre el conservador Armin Laschet, l’anomenat successor natural de Merkel. Els Verds estan resignats a la tercera posició després d’haver somniat arribar a la cancelleria, des de la seva posició de partit petit i amb el rostre de la regeneració representat per Annalena Baerbock.

Els liberals de l’ambiciós Christian Lindner estan convençuts que els correspon decidir qui és el pròxim canceller, ja que teòricament tindran la clau d’una coalició que només pot funcionar amb el seu suport. La ultradretana Alternativa per Alemanya (AfD) esgarraparà la victòria en aquelles regions de l’est on és especialment forta. A escala nacional se li pronostiquen uns resultats semblants o potser una mica per sota dels del 2017, l’any que van plantar-se per primer cop al Bundestag (Parlament). La gran pregunta, a més de qui aconsegueix el primer lloc, és què passarà amb l’Esquerra, el partit que està entre la lluita per la supervivència i la possibilitat d’obrir la via a un tripartit amb socialdemòcrates i verds.

La recerca del successor de Merkel prendrà, per fi, perfils concrets, tot i que la formació del següent govern pot trigar mesos. Els dos possibles relleus, Scholz i Laschet, representen dues formes de continuisme. El primer, per la seva condició de moderat dins la família socialdemòcrata, a més de ministre experimentat també en cimeres internacionals com a segon en l’última coalició de Merkel. El segon, com a hereu i líder del partit que va dirigir la cancellera entre el 2000 i el 2018.

Les diferències, per a Alemanya, Europa i la resta del món, vindran de quina sigui l’aliança de govern resultant en el país que marca la pauta dins la UE.

Merkel va trigar a participar activament en la campanya de Laschet. Fins dilluns passat no l’havia acompanyat a cap acte electoral popular. Quan va decidir fer-ho, s’hi va posar de valent i fins a lúltim minut. Dilluns va ser amb Laschet a Stralsund, el districte del nord-est del país on Merkel va guanyar el seu primer escó de diputada, el 1990. Divendres va ser al gran acte conjunt amb els conservadors bavaresos de Munic. I ahir es va sotmetre a un últim passeig –amb alguna escridassada de fons dels antivacunes i la dreta radical– a Aquisgrà, la ciutat d’on és originari Laschet.

A Alemanya no hi ha jornada de reflexió i això fa possible anar a buscar el ciutadà fins a l’últim minut. Generalment, el dia abans de les eleccions es fa en actes reduïts. Aquest cop hi ha molt en joc. Es busca un relleu als setze anys en el poder de Merkel. La cita a Aquisgrà no era una cita entre quatre veïns de Laschet, sinó l’última visita pública de la líder abans de passar a la categoria de “canceller sortint”. Scholz va reunir-se amb el ciutadà a Potsdam, la ciutat veïna de Berlín i on té la seva residència, com la seva esposa –socialdemòcrata de tota la vida, com ell, i ministra d’Educació del land corresponent, el de Brandeburg–. Merkel entrarà amb aquestes eleccions en una pròrroga indefinida com a cancellera. No hi ha límit establert per a la transició fins al següent govern. Tot depèn de quan es trigui a lligar una coalició que, segons els esquemes alemanys, ha d’estar fonamentada en una majoria parlamentària.