“Jo de manera natural tendeixo a fer llargmetratges i penso que tot es pot explicar en dues hores, incloent Breaking bad”, explicava Alejandro Amenábar (Santiago de Xile, 1972) divendres passat en el Festival de Sant Sebastià, en una entrevista a El Punt Avui. I no li ha anat malament: Tesis (1996), Abre los ojos (1997), Los otros (2001), Mar adentro (2004)... Però quan es va proposar adaptar el còmic El tesoro del Cisne Negro, de Paco Roca (“l’admiro moltíssim, i a més el conec personalment i hi ha una afinitat, una connexió molt especial entre tots dos”), i van començar a explorar les situacions i repartir els personatges: “Vam pensar a fer dues pel·lícules; després, una sèrie de tres episodis... I a Movistar+ es fregaven les mans perquè el projecte s’acostava cada cop més al que volien, una minisèrie de sis episodis.” I en això s’ha convertit. La plataforma estrena avui dos episodis de La Fortuna , i els altres quatre s’estrenaran els divendres següents, un per setmana.

La Fortuna és el nom d’un vaixell espanyol imaginari que, l’any 1804, va ser enfonsat a traïció per l’armada britànica amb un fabulós tresor a bord. Un buscador de tresors submarins (Stanley Tucci) el troba i pretén quedar-se’l. Un jove diplomàtic (Álvaro Mel), una funcionària del Ministeri de Cultura (Ana Polvorosa) i un prestigiós advocat nord-americà (Clarke Peters) intentaran que el tresor vagi a mans de l’Estat espanyol i acabi en un museu.

Amenábar va veure en el còmic el tipus d’història que buscava: “Des del local i quotidià saltes a una aventura que et remunta a 200 anys enrere, amb molts elements i gèneres... Em ficava en una aventura que no m’avorria gens. I això és el que he volgut fer, portar al cinema aquesta voluntat d’entretenir.”

La minisèrie té sis episodis que duren entre 45 i 50 minuts. Hi ha un parell de referències a Indiana Jones en els diàlegs que no són anecdòtiques: “Jonas Pierce, el personatge interpretat per Clarke Peters, equivaldria a Indiana Jones, és el que creu que els tresors trobats als vaixells enfonsats han d’anar als països a qui corresponen, i Frank Wild, interpretat per Stanley Tucci, només busca rèdit econòmic.” Hi ha altres influències, segons el mateix director: “De Titanic i, en general, d’aquest cinema que m’agradava dels anys vuitanta i noranta que va marcar la meva infantesa i adolescència, amb directors que han confiat molt en el cinema com a espectacle d’entreteniment.” De fet, un d’ells, Spielberg, té a veure amb la seva por al mar: “En realitat el mar em fa pànic –reconeix– des de nen, crec que des que vaig veure Tauró, de Spielberg. Vaig aprendre a nedar molt tard. Precisament per això hi ha alguna cosa que em resulta molt atractiu, aquesta part d’aventura, de misteri, que té l’exploració submarina.”

La Fortuna inclou alguns dards contra la burocràcia espanyola. “Ja era al còmic i ho he potenciat, perquè és la nostra realitat –explica Amenábar–. Tots hem assistit a reunions en diferents àmbits on hi ha caos, o hem estat en converses en què un no escolta l’altre. Forma part de la nostra cultura, incloent la catalana. Vaig considerar que havia de mostrar aquesta realitat i contrastar-la amb un món potser més ordenat i fred com és l’anglosaxó.”

La Covid va aturar el projecte, però assegura: “Al final ens vam llançar a rodar en plena pandèmia i sentia que entretenir era una raó de ser; això impregna tot l’esperit de la sèrie, volia fer una cosa molt optimista, vital i que faci passar una bona estona a la gent.”