La CDU es debat entre resignar-se a l’oposició i lluitar per continuar al poder

Armin Lasc­het con­ti­nua sense feli­ci­tar el gua­nya­dor de les elec­ci­ons gene­rals ale­ma­nyes, el soci­al­demòcrata Olaf Scholz. Però els seus ali­ats bava­re­sos sí que ho han fet. I, a més, amb un mis­satge gens xifrat perquè faci el mateix. Els resul­tats elec­to­rals s’han de res­pec­tar, adver­tia ahir Markus Söder, cap de la Unió Soci­al­cris­ti­ana de Bavi­era (CSU), par­tit ager­ma­nat amb la Unió Cris­ti­a­no­demòcrata (CDU) de Lasc­het. I per for­mar govern no s’ha de mirar només la qüestió “matemàtica”, sinó també la cohesió social. “Qui té més pos­si­bi­li­tats de ser can­ce­ller és ara mateix Olaf Scholz”, deia ahir Söder. L’SPD va obte­nir en les elec­ci­ons de diu­menge un 25,7% i la CDU/CSU, un 24,1%, el pit­jor resul­tat de la seva història.

Les parau­les de Söder es podien inter­pre­tar com una ree­dició de la bara­lla interna entre ell i Lasc­het. Pri­mer van com­pe­tir per la can­di­da­tura con­junta a la can­ce­lle­ria. La va gua­nyar després d’una forta dis­puta Lasc­het, que ara és el ros­tre de la dramàtica der­rota del seu bloc. Söder, que a par­tir d’aque­lla situ­ació ha inten­tat fer pinya amb el can­di­dat comú en la cam­pa­nya, ara feli­cita clara­ment Scholz, admet que té més pos­si­bi­li­tats de ser can­ce­ller i diu que cal res­pec­tar els resul­tats de les urnes.

Els dipu­tats de la CDU i la CSU es van tan­car ahir en la seva pri­mera reunió des de les elec­ci­ons. La mala maror dins del grup par­la­men­tari no és nova, sinó que forma part de les rela­ci­ons no sem­pre fàcils entre els dos par­tits ager­ma­nats. Però aquest cop les pres­si­ons sobre el líder de la CDU, pro­ce­dents dels bava­re­sos, han adop­tat un to pràcti­ca­ment insos­te­ni­ble per a Lasc­het. De nou, la CDU ha de supor­tar una CSU que sem­bla jugar a favor de l’equip rival. Més o menys com el que va viure la can­ce­llera Angela Merkel entre el 2015 i el 2017, enmig de la crisi migratòria, quan els pit­jors retrets i crítiques pro­ce­dien sem­pre dels bava­re­sos, men­tre l’opo­sició callava. Lasc­het, amb nou mesos al cap­da­vant de la CDU, ha de supor­tar aquesta prova de resistència en un moment en què tot al seu vol­tant són cares de pomes agres.

Els con­ser­va­dors s’endin­sen en con­flic­tes interns, men­tre que els soci­al­demòcra­tes repar­tei­xen som­riu­res en direcció a Els Verds i els libe­rals, els dos par­tits que neces­si­ten per veure Scholz con­ver­tit en can­ce­ller.

Men­tre que els grans es miren de reüll, els petits –que no ho són tant– pen­sen començar a par­lar entre ells avui. No volen aca­bar com fa qua­tre anys, quan els libe­rals es van aixe­car de la taula de nego­ci­ació i van dei­xar Merkel i Els Verds sense el que hau­ria estat una coa­lició inèdita per a la República Fede­ral d’Ale­ma­nya. Els libe­rals no volen repe­tir una espan­tada que els va cos­tar mol­tes crítiques. Abans de par­lar amb el par­tit gran, pre­su­mi­ble­ment Scholz, volen haver com­pro­vat a què està dis­po­sat a renun­ciar l’altre. Tots dos volen Finan­ces, la clau de la caixa. Els Verds, per tirar enda­vant l’aposta climàtica. Els libe­rals, perquè ho con­si­de­ren el seu ter­reny natu­ral.