La comparació de les propostes que Aragonès va fer en el ple d’investidura amb el seu grau de compliment dona com a resultat un panorama en què “la partitura i la música no acaben de casar”, com va defensar Jéssica Albiach. Ni la resposta a l’emergència social ha estat l’adequada, ni s’ha impulsat la reconstrucció econòmica amb un model transformador ni s’ha respost al conflicte polític amb l’Estat. I així ho constaten per a En Comú Podem imatges com ara la de la delegació catalana a la mesa de diàleg, “que va quedar molt deslluïda”, ja que era la fotografia “d’un govern afeblit”. Albiach es va manifestar defensora d’una taula de diàleg: “En què ens juguem les conquestes dels pròxims anys”, va afirmar. “Ens beneficiarà a tots, també als que treballen per dinamitar-la”, va dir, adreçant-se a Junts.

La líder dels comuns va retreure a Aragonès la falta d’un pla de xoc social i va criticar que el model de transformació econòmica es basi en uns Jocs Olímpics, la construcció del Hard Rock i la defensa de l’ampliació de l’aeroport per atreure 20 milions de turistes més. Com a contrapartida proposen fixar salaris màxims per evitar abusos, un pla juvenil per reduir la precarietat i apujar la pressió fiscal als més rics, entre altres punts.

Els governs de coalició van protagonitzar el debat entre Albiach i Aragonès. La primera va comparar la relació entre ERC i Junts amb “la guerra del Vietnam”, mentre que Aragonès va criticar les discrepàncies entre els socis al govern de l’Estat. La diferència, segons Albiach, és que les discrepàncies entre els socis de la Generalitat fan retrocedir i a La Moncloa, avançar. “El dia que les baralles del govern serveixin per apujar el salari mínim, jo les aplaudiré”, va afirmar la líder d’ECP.