El referèndum de l’1 d’octubre del 2017 va ser un dia que ens marcarà durant anys a diverses generacions. Pel que va passar aquell dia, però també per tot el que el va precedir i el que s’ha viscut a partir d’aleshores. Se’ns va quedar gravada a la pell la sensació de fortalesa que vam sentir quan vam posar i defensar durant tot el dia les urnes. Vam demostrar al món que estem preparats per exercir la democràcia, assumint-ne tota la responsabilitat, i que estem preparats, també, per defensar els nostres drets i llibertats en pau i solidàriament.

Des d’aquell dia, hem viscut la repressió contra l’independentisme i el republicanisme, amb la violència policial, la criminalització en els discursos oficials i la manipulació dels fets que acabarien nodrint la persecució judicial i la causa general contra l’independentisme. Durant aquests quatre anys, les generacions nascudes des del 1975 hem viscut situacions com les que ens havien explicat de l’època franquista i que se’ns havia dit que en una democràcia europea no eren tolerables.

Avui tenim més de 3.000 persones represaliades i amb causes judicials obertes per la seva participació al referèndum de l’1 d’octubre o pel seu activisme a favor de la República Catalana. En ple segle XXI a la Unió Europea, ens ha tocat aprendre a fer front a la repressió, a no caure en les situacions i derives perverses que provoca quan intenta anul·lar l’independentisme amb presó, exili, inhabilitacions o multes. I val a dir que, malgrat la duresa de l’envestida, hem demostrat una enorme capacitat de resiliència, com ho demostren els successius resultats electorals.

Aquesta deriva repressiva del conflicte polític ha soscavat la credibilitat de l’estat de dret i la separació de poders a l’Estat espanyol. Aquest fet s’ha evidenciat amb els pronunciaments del Consell d’Europa, del Grup de Detencions Arbitràries de Nacions Unides, les decisions dels tribunals d’Alemanya, Bèlgica, Escòcia i Itàlia, així com les posicions d’entitats de drets humans i de juristes que han denunciat la vulneració de drets i llibertats que suposa la causa general contra l’independentisme.

Davant d’aquesta escalada repressiva, l’independentisme català ens hem reforçat i hem tancat files per denunciar-la i combatre-la. Hem afegit la reivindicació de l’amnistia a la de l’autodeterminació, perquè la resolució del conflicte ha de ser política i democràtica. I l’Estat espanyol, per la seva banda, no pot defensar que vol resoldre el conflicte per la via de la negociació mentre empresona i reprimeix l’altra part.

Des de l’1 d’octubre del 2017, l’independentisme català hem aprofitat tota la fortalesa i la solidaritat que vam demostrar aquell dia per bastir la resiliència que ens permet afrontar la repressió de l’Estat i seguir sumant raons i suports. I, sobretot, hem preservat aquell sentit de comunitat indestructible, de voler cuidar-nos els uns als altres i protegir els nostres drets, que l’1-O va fer fracassar l’Estat i la seva violència bruta.

La victòria de l’1 d’octubre persisteix amb la solidaritat antirepressiva i amb la voluntat permanent de construir un país millor per a tothom. Va ser un dia que durarà anys, va dir algú. No sé ben bé en quin sentit ho deia, però per a molts dels que el vam viure va ser un moment fundacional, perquè és amb el sentit de comunitat i de solidaritat d’aquell dia que guanyarem la repressió i farem realitat la República Catalana.