Sentiments contraposats. El mes d’octubre és el record d’un còctel d’emocions. Comença per l’1-O, el dia que, per mi, vam exercir la democràcia, amb determinació i valentia, ara fa quatre anys. Un dia que recordarem tota la vida per l’autoorganització, la mobilització cívica i sobretot la fermesa de la gent. Però que també recordarem per la resposta de l’Estat, pels cops de porra de la policia espanyola, per la forta repressió i la brutalitat. Puc dir que mai oblidarem.

I de seguida arriba el 3-O. El dia en què ens vam conjurar per avançar units, lliures i pacífics, i vam demostrar una immensa força col·lectiva. Transversal. Potent. Però, també, el dia en què el rei avalava l’“a por ellos” i, amb tot el cinisme, feia una crida a l’harmonia i la convivència. Des de llavors, hem viscut la presó, algunes persones, l’exili, però sobretot la repressió contra milers i milers de persones pel sol fet de ser membres del moviment independentista. De fet, podem afirmar clarament que la persecució i la judicialització de la política continuen, encara avui dia, ben vives i en tenim molts exemples.

Aquella tardor va marcar un abans i un després, i recordar-ho em remou per dins. Soc independentista i demòcrata, per això defenso que el poble de Catalunya voti sí o no en un referèndum d’autodeterminació.

És una posició legítima, i crec que és el millor projecte per al nostre país. Per això, totes les persones que ho pensem no hi renunciarem mai.

Ara tenim una oportunitat. Per primera vegada, el govern espanyol assumeix que existeix un conflicte polític i s’ha assegut en una taula de negociació amb el govern de Catalunya per tal de resoldre’l, i ho hem d’aprofitar. Genera escepticisme, sí. Però ho hem d’intentar. Perquè el diàleg i la negociació han sigut, són i seran la nostra bandera i no l’abandonarem. Això ens aporta legitimitat i ens fa forts i comprensibles a nivell internacional, per visibilitzar el conflicte i trobar la millor solució.

El govern de Catalunya ha de defensar-hi l’amnistia i l’autodeterminació, els dos grans consensos de la societat catalana. Ara ens falta saber quina és la proposta de l’Estat per a Catalunya. En té alguna?

Jo tinc clar que l’amnistia i un referèndum d’autodeterminació pactat i amb reconeixement internacional són la millor solució al conflicte, i que el millor projecte per a Catalunya és ser un estat independent. Una República Catalana lliure, neta i socialment justa.

Crec en la justícia social i penso que només podrem garantir-la amb plenitud quan siguem independents i les nostres lleis socials (més avançades) deixin de ser impugnades al Tribunal Constitucional de l’Estat Espanyol

Després d’aquest temps de dificultats sanitàries, socials i econòmiques agreujades per la pandèmia, també hem de millorar el dia a dia de la gent. És un mentrestant importantíssim que no podem deixar de banda.

Soc partidària que esdevingui al més aviat possible una República Catalana, que garanteixi els drets de les dones i sigui socialment justa i això ho aconseguim sacsejant el país, transformar-lo, mentre avancem amb tota la determinació cap a la independència.

Sempre amb l’1-O i el 3-O al cap i al cor, com a inspiració de futurs esdeveniments, per seguir endavant.