El Parlament ha instat el Govern a exigir a l’Estat que mantingui l’acord assolit el 2 d’agost que contempla una inversió de 1.700 milions d’euros per convertir l’aeroport del Prat en un hub intercontinental i que ho faci “amb màxim respecte a la biodiversitat, l’espai natural protegit del Delta del Llobregat i les directives ambientals europees”.

Aquesta és la proposta de resolució presentada conjuntament per JxCat i el PSC-Units i que ha evidenciat la divisió entre els socis de Govern perquè ERC hi ha votat en contra. De fet, a banda de Junts i socialistes, la iniciativa només ha sumat el suport de Cs. També s’ha aprovat que el govern exigeixi a l’Estat espanyol concretar la participació de la Generalitat en la gestió dels aeroports del Prat, Girona i Reus.

El text sí que demana que sigui el pla director el que defineixi l’ampliació de l’aeroport i que contempli “el màxim respecte a la biodiversitat, l’espai natural protegit del Delta del Llobregat i les directives ambientals europees”. No hi ha cap referència explícita a l’espai de la Ricarda.

L’ampliació de l’aeroport del Prat ha estat un dels grans temes del debat de política general al Parlament. La prova és que s’han presentat set propostes de resolució amb la infraestructura com a protagonista. De fet, tots els grups, excepte Vox, n’han registrat.

Pel que fa a rodalies, En Comú Podem ha vist aprovada una proposta de resolució que apostava perquè el Govern reclami a l’Estat la transferència del dèficit tarifari per poder gestionar directament el servei de rodalies i culminar el traspàs.

D’altra banda, la proposta de la CUP que exigia oposar-se clarament al projecte d’Aena no ha recollit els suports necessaris. Només els comuns s’hi han afegit i la resta l’han rebutjat.

Tampoc s’ha aprovat la proposta de resolució del PPC que veia “imprescindible” que les administracions implicades busquessin el suport “unànime i sense fissures” al projecte d’ampliació del Prat i en què s’instava a reprendre, de forma immediata, la negociació amb el govern espanyol. També constatava la “manca de responsabilitat” del govern espanyol i de l’executiu català per la “incapacitat manifesta” d’assolir un acord.