L’hora de controlar el virus
Superada la cinquena onada, Catalunya s’enfronta al repte d’assolir d’una vegada el domini efectiu de la pandèmia
Els contagis tornen a créixer i la immunitat de grup està pràcticament descartada
D’acord amb les previsions dels experts que assessoren el Departament de Salut, amb l’arribada de l’octubre s’està produint ja un nou canvi d’escenari en l’evolució de la pandèmia al país. La cinquena onada ha quedat clarament enrere i la velocitat de transmissió del virus ja fa una setmana que creix, per bé que lentament. El 25 de setembre la Rt era de 0,83, però ha anat guanyant centèsimes fins a situar-se lleugerament per sobre de l’1, que marca el creixement dels contagis i que no se sobrepassava des de mitjan juliol. Així doncs: s’està gestant la sisena onada? Estem en condicions d’evitar-la? Si arriba, quin abast tindria? Diversos integrants del Comitè Científic Assessor de la Covid-19 reflexionen tot seguit sobre allò que podem esperar per a les pròximes setmanes.
Per començar, a curt termini, el cap del servei de malalties infeccioses de Vall d’Hebron, Benito Almirante, evita encendre les alarmes per aquest creixement. “Amb aquestes dades el virus es pot transmetre una mica més, però de moment no és un risc important pel que fa al creixement del volum de casos ni en l’afectació de malalts greus o de mortalitat”, explica.
Mirant una mica més enllà, Jacobo Mendioroz, coordinador de la unitat de seguiment de la Covid-19 a Catalunya, afegeix un punt més d’incertesa. Diu que el sistema de control ja està alertat del possible augment de casos i que la situació actual és un bon punt de partida: “Tenim la pandèmia controlada, un grau de vacunació força important i un sistema de rastreig capaç de fer front als casos que es generen”, assegura amb optimisme abans del però: “També és cert que la diferència respecte al que vam viure l’octubre passat, quan passem a tancar-nos més en interiors, és que ara hi ha la variant Delta, molt més transmissible, i això pot fer canviar el comportament del virus i afegeix un cert grau d’incertesa sobre en quina mesura estarà protegit el sistema assistencial en relació amb onades anteriors.”
El doctor Antoni Trilla, cap del servei d’epidemiologia de l’Hospital Clínic, alerta que “cal esperar en algun moment un augment del nombre de casos, que pot tenir forma de sisena onada o de brots aïllats, localitzats en indrets i temps concrets”. En cas de nova onada, Trilla defensa que “no ha de tenir la mateixa repercussió que cap de les anteriors”. L’epidemiòleg sosté que, gràcies a la vacunació, “estem propers al que anomenem control funcional de la pandèmia” i més endavant, si no hi ha ensurts, “passarem d’una pandèmia a una endèmia: hi haurà un nivell relativament baix de casos de forma més o menys continuada”.
Des del Departament de Salut, Mendioroz assegura que el sistema està preparat per fer un rastreig i control efectiu dels nous casos que vagin sortint. “El sistema funciona fins als 3.000 i permet evitar entre un 30 i un 40% de nous contagis. Més enllà, el creixement és tan ràpid que per més recursos que hi posis, mai podries traçar completament el virus.”
El rastreig, la clau
Que el dispositiu de seguiment de casos funcioni serà un factor determinant per assolir, o no, el control de la pandèmia. Amb la davallada en el ritme de vaccinació, els experts ja no preveuen que la immunitat de grup hi pugui ajudar. “És difícilment assolible. Caldran altres mesures de control fins que el coronavirus deixi de circular activament per tot el món”, avança el doctor Trilla.
Àlex Arenas, catedràtic de sistemes complexos de la URV, coincideix que, “malgrat que mai no hem tingut el nombre de rastrejadors que necessitàvem”, ara se surt d’una bona situació i n’hi hauria d’haver prou. “Som a prop del final, però ho hem de fer bé perquè, si no, serà un nou principi.
LES FRASES
LA XIFRA
Menys vacunació i més restriccions que a l’Estat
Amb més d’un 83% de catalans majors de 12 anys vacunats amb almenys una dosi contra la Covid, es pot dir que la vacunació al país ha tingut una àmplia adhesió. La situació és envejable en comparació amb la gran majoria de països del món, però, en canvi, està per sota del seguiment que hi ha hagut a la resta de l’Estat i on, justament, les mesures de contenció del coronavirus s’han pogut relaxar abans. Aquest 83% d’acceptació de la vacuna entre la població candidata a rebre-la està sis punts per sota de la mitjana estatal, que és del 89,4%. De fet, Catalunya va a la cua de la vacunació i només les illes Balears, amb un 81%, presenta pitjors dades. Els epidemiòlegs creuen que el caràcter insular i aïllat, així com el descens abrupte del turisme, pot haver contribuït a fer que la població de les illes es considerés més protegida i, per tant, sense tanta necessitat d’immunitzar-se amb el vaccí. De fet, les illes Canàries també tenen una de les taxes de vacunació més baixes de l’Estat, però està un punt per sobre de la catalana.
En l’altre extrem, els territoris més protegits són Astúries, Galícia i Extremadura, que estan per sobre del 93% de vacunats entre els majors de 12 anys. Això equival, aproximadament, al 85% de la població total, mentre que a Catalunya estem al 74%. Una diferència substancial que sens dubte afecta el control de la pandèmia que s’ha de fer a cada territori.
Astúries, per exemple, ja es considera dins de l’anomenada “nova normalitat” pel fet de tenir una incidència acumulada a 14 dies de 17 casos (el llindar per entrar-hi és per sota de 25) i clarament a molta distància de les 67 de Catalunya. Allà ja fa més de quinze dies que l’oci nocturn i el servei a les barres està habilitat i també s’ha eliminat les restriccions d’aforament de totes les activitats. L’oci nocturn està obert pràcticament a totes les comunitats i moltes ja fan caure les restriccions d’aforament. Navarra, per exemple, també té l’ús de la mascareta com a única norma vigent des de finals de la setmana passada. La darrera a afegir-s’hi ha estat Madrid, que els elimina avui. “Som a un pas d’estar com abans de la pandèmia”, diu la presidenta Ayuso.
