Sí, totalment. Jo penso que, si hem de plorar i demanar, ho hem de fer als despatxos, que és el que ens toca. De cara al públic el que hem de fer és reivindicar que el cinema ens representa i ens ajuda a crear un imaginari, i que és molt important seguir fent audiovisual català i en català. I hem de reivindicar a més que el que fem és fantàstic, tenim molt de talent: estem en festivals internacionals constantment, guanyem premis, l’únic representant espanyol al festival de Canes és una pel·lícula catalana [Libertad], hem guanyat un premi al festival de Locarno, a Màlaga arrasem amb tots els premis... Entre les tres pel·lícules precandidates a l’Oscar hi ha dues produccions catalanes. Tenim molt de talent, grans productores i grans directors i tècnics que treballen arreu del món, i això ho hem de reivindicar per seduir el públic. Això els francesos ho fan i m’agradaria que fóssim una mica francesos.

Jo crec que això va ser un tema important. A la gent li preocupava molt i vam veure que potser havíem d’incidir més en aquest punt. No sé per què vam guanyar, ens van fer confiança; també per l’experiència, jo en tinc molta tant a l’acadèmia espanyola, sis anys com a vicepresidenta, com a la catalana.

Amb l’Àgora Gaudí [programa d’activitats formatives], amb les residències, amb una certa dotació econòmica i una certa força, esperem que ajudi a la creació de nous guions i que es desenvolupin amb més força. Portarem gent a fer masterclasses, agents de càsting internacional... Són petites coses que poden ajudar. Ara bé, el gruix important de recuperar múscul industrial no ho hem de fer nosaltres ni voldríem. Primer ho han de fer els productors, hi ha les associacions Proa i PAC que estan lluitant per això, i hi ha totes les altres associacions. Nosaltres, evidentment, com a representants de tot el sector, estarem allà, parlant amb les institucions, tant aquí a Catalunya com a Madrid, fent pressió i sent paparres, insistint, parlant amb tothom... Tots tenim les mateixes intencions.

Crec que el mateix que tothom a Catalunya, em sembla fantàstic que es blindi un tant per cent de producció d’aquí. Penso que hauria de ser més alt, no sé per què França i Alemanya poden demanar un tant per cent més alt de producció en la seva llengua. I a més, que sisplau tinguin en compte que aquí tenim quatre llengües oficials, que marquin quotes per cada una de les llengües.

De moment sí. És un tema que s’ha de parlar amb els acadèmics i acadèmiques. Aquest any no hem fet canvis a les bases dels premis Gaudí perquè no teníem temps de fer la consulta a l’assemblea. Però evidentment, de cara a l’any que ve es discutiran aquesta i moltes altres coses: els premis interpretatius [si seguir distingint actor i actriu], nous premis que potser voldríem incloure...

Volem obrir el debat. La idea que pugui tenir és personal meva, no té cap interès. Espero que l’any que ve hi hagi més pel·lícules en català, el que no pot ser és que n’hi hagi tan poquetes. Curiosament les que hi ha són molt potents, han estat en festivals i han guanyat molts premis, però és una llàstima que no en tinguem més.

Quatre anys! Tal com estan els estatuts, jo només puc ser-hi quatre anys, ja n’he estat quatre més en l’anterior junta directiva, era la secretària, i sumaran vuit anys. Penso que en quatre anys es poden fer moltes coses i deixar-ne d’enllestides perquè la següent junta pugui fer-les.

La nostra línia no és de continuïtat de l’anterior junta, jo diria que és més aviat de reforma de coses. N’hi ha que sí que s’han de continuar, com el cicle Gaudí, que està funcionant de meravella i va ser una de les grans tasques de la Isona Passola. Ha crescut d’una manera increïble i és una iniciativa que m’entusiasme, la seguirem cuidant i fent créixer més. Hem fet algunes reformes: hem obert l’Acadèmia, hem creat les comissions, treballem en l’Àgora Gaudí, aprofundirem en el tema de les residències, portarem ponents internacionals perquè facin xerrades, masterclass i workshops... Vam parlar amb tots els acadèmics i acadèmiques que volien, m’he reunit amb tots els que ho han demanat. El treball conjunt i més horitzontal crec que és un canvi.

Hi ha molt bona sintonia amb tots. Amb l’Acadèmia espanyola hi ha una relació fantàstica, Mariano Barroso va ser dels primers que em va felicitar per haver guanyat les eleccions. Tenim molt bons aliats de la indústria catalana a la seva junta. Treballar amb les acadèmies ibèriques penso que és una iniciativa preciosa i l’hem de fer créixer, ens hem d’organitzar d’alguna manera per fer força tots junts. Fer treball transversal i unir forces sempre dona molt bons fruits. Amb l’Acadèmia del Cinema Europeu, durant la pandèmia hem descobert els avantatges de poder reunir-nos en línia. Abans fèiem una trobada anual i ara s’ha convertit en una trobada mensual de totes les acadèmies d’Europa i estem encarnats de ser-hi. Crec que som l’única acadèmia sense Estat que hi som.

La nostra posició és bàsicament escoltar el sector. Evidentment TV3 necessita més dotació econòmica. Nosaltres sempre posem l’exemple de fa deu anys, quan TV3 era el pal de paller que aguantava les nostres produccions. Va ser l’any de Pa negre, d’una pel·lícula meva, Elisa K; d’Herois, d’Eva... S’hauria de tornar a aquella TV3 que aguantava no només les grans produccions, sinó també les pel·lícules més d’autor com Caracremada o Aíta. TV3 té molta menys dotació econòmica i això fa que no puguin ser els principals recolzadors del nostre cinema. Com? No ho sabem. És un tema que s’ha de debatre també.

Ha estat casualitat [riu], ho decideix un jurat, però quan m’ho van dir em van fer molt feliç, perquè nosaltres apostem molt per aquest tipus de projectes educatius. Drac Màgic són membres d’honor i ara aquest premi a Cinema en Curs. Un dels projectes importants de la nostra candidatura per al qual ja tenim comissió, i hi estem treballant, és l’educació i el cinema. Esperem tenir les complicitats de les conselleries d’Educació i Cultura. Precisament Cinema en Curs ho treballen, i meravellosament bé: eduquen nous públics, els ensenyen a veure un altre tipus de cinema... Ensenyen a mirar. Estem molt contents del premi, sembla una declaració d’intencions.

És un altre tema a debatre, perquè evidentment en el moment que es va començar a donar el premi no pensàvem en les possibilitats de les sèries. Som una de les poques acadèmies que premien les TV movies. Les fem desaparèixer o incloem qualsevol obra que no sigui cinematogràfica, també sèries?

Encara no la tenim, però la diversitat i la sostenibilitat són pilars del nostre programa. Són temes que parlem sempre amb les acadèmies europees, i pensem que és imprescindible.

Sí, està creada la comissió i estem treballant-hi. És molt important, voldríem oferir un lloc on es pugui anar quan et trobes en aquestes situacions, que són nefastes, i crear un protocol, que és molt important. No existeix i l’hem de fer.

La valoració va ser extraordinària sobretot perquè va votar molta gent. Això és molt important, normalment no havia participat tanta gent a les eleccions. Que votés més del 50% dels acadèmics va ser un gran èxit. A més, hi havia molt bona sintonia entre les dues candidatures, i totes dues van tenir molts vots.

Totalment, s’ha vist amb el premi Pepón Coromina, que l’ha anunciat Yolanda Sey, que formava part de l’altra candidatura. Amb Neus Ballús, Sergi López i amb tots els membres de l’altra candidatura tenim molt bona sintonia i una de les coses que vam fer va ser reunir-nos amb ells, recollir algunes de les seves idees i els vam convidar a treballar amb nosaltres, estem molt oberts a fer-ho.