A Itàlia hi ha eleccions municipals. Entre avui i demà es votarà la renovació de 1.342 ajuntaments, entre els quals hi ha els de les principals ciutats (Roma, Milà, Nàpols, Torí i Bolonya), i hi podria haver una eventual segona volta el 17 i 18 d’aquest mateix mes. Tot i ser uns comicis importants, el cert és que en general no han despertat gaire interès entre la població. El fet que a l’executiu central hi hagi un govern d’unitat nacional ha fet apagar en bona mesura, almenys públicament, els debats encesos i les confrontacions directes i agressives. Al govern liderat per l’exbanquer Mario Draghi hi ha tots els partits excepte el postfeixista Germans d’Itàlia, des del centreesquerra fins a la Lliga de Matteo Salvini. Això ha fet que en els darrers mesos, des del febrer, es rebaixés el volum de cridòria que sol definir la política italiana. Amb tot, però, a mesura que s’acostaven les eleccions, les punyalades entre els diversos bàndols han anat reemergint aquí i allà.

A Roma es presenten divuit candidats, però els principals són quatre: l’alcaldessa sortint, Virginia Raggi, del Moviment 5 Estrelles; el candidat del centreesquerra, Roberto Gualtieri, que és exministre d’Economia del Partit Demòcrata; el candidat de la dreta i l’extrema dreta, l’advocat Enrico Michetti, i l’exministre de Desenvolupament Econòmic Carlo Calenda, de centre liberal, que es presenta amb el partit Acció.

Les enquestes situen com a guanyador de la primera volta el dretà Michetti, escollit per la postfeixista Giorgia Meloni, i que hauria d’anar a la segona volta amb el candidat del centreesquerra, Gualtieri. Raggi, l’alcaldessa sortint, queda tercera en els sondejos seguida de ben a prop per Calenda. Giancarlo Giorgietti, un càrrec de la Lliga al govern que lidera l’ala leghista més “moderada”, que voldria substituir la Força Itàlia berlusconiana i entrar al PP Europeu, ha expressat la seva preferència per Calenda, que és un dels personatges més interessants d’aquests comicis a la capital. Va ser ministre demòcrata amb Enrico Letta i Matteo Renzi, i ara és dirigent d’empresa i europarlamentari amb els demòcrates. Sabia que difícilment podria ser alcalde. La campanya electoral, però, li ha servit de banc de proves, a ell i a la gruixuda base de suport econòmic que té al darrere, per valorar si pot néixer a escala nacional un partit de tipus macronista, una tercera via liberal que diu combatre el populisme i que es voldria aliar amb la dreta berlusconiana. És a dir, un altre Matteo Renzi.

A diferència de Roma, on es preveu segona volta, a Milà les enquestes diuen que el candidat del centreesquerra, l’alcalde sortint Beppe Sala, podria guanyar en la primera. S’hi presenten tretze candidats, però l’únic que li pot fer ombra és el de la coalició de la dreta i l’extrema dreta, Luca Bernardo. Aquest senyor ha destacat durant la campanya perquè es va fer públic que anava a treballar a l’hospital on fa de pediatre amb una pistola. Tot l’assumpte va sortir a la llum mentre la Lliga de Salvini, sempre molt propera al lobby armamentista, feia campanya per la liberalització del mercat de les armes.

A Nàpols els candidats són set, i el preferit en els sondejos és Gaetano Manfredi, que es presenta per una llista conjunta entre el Partit Demòcrata i el Moviment 5 Estrelles. Manfredi ha estat rector de la Universitat de Nàpols i ministre d’Universitats. Alessandra Clemente es presenta com a independent per la llista hereva de l’alcalde sortint, Luigi di Magistris. El candidat que els sondejos situen en segon lloc és el de la dreta, el jutge Catello Maresca.

A Bolonya es preveu que no calgui segona volta, ja que el candidat del centreesquerra, Matteo Lepore, hereu de l’alcalde demòcrata actual, lidera les enquestes amb un 60% dels vots.

Més de dotze milions d’electors estan cridats a les urnes en aquestes descafeïnades municipals que serviran de banc de proves per als partits.

Seran les primeres per a Enrico Letta i Giuseppe Conte com a líders dels seus partits, el Demòcrata i el Moviment 5 Estrelles, respectivament. I les primeres per a Salvini des que Giorgia Meloni, de Germans d’Itàlia, l’ha superat en les enquestes.