La fugida de Joan Carles I a Abu Dhabi, amb la pistola fumejant de la corrupció empaitant-lo al clatell, perd la seva raó de ser. Tot i els creixents indicis de les irregularitats al voltant del rei emèrit des que va fugir, el 3 d’agost del 2020, i que van portar el fiscal suís Yves Bertossa a visitar Madrid l’1 de juliol, la fiscalia espanyola prepara l’arxivament de totes les investigacions adduint un còctel exculpatori en què barreja els arguments de la inviolabilitat, la prescripció i la falta de proves, a més de les regularitzacions fiscals. Així ho va avançar José Antonio Zarzalejos a El Confidencial.

En contrast amb el zel investigador exhibit pel fiscal Bertossa, l’equip de fiscals del Tribunal Suprem, al capdavant del qual hi ha Juan Ignacio Campos –amb l’estreta col·laboració del fiscal en cap anticorrupció, Alejandro Luzón, i la tutela jeràrquica última de Dolores Delgado com a fiscal general de l’Estat–, prepara l’arxivament de totes les diligències i la fi de les investigacions iniciades. Després d’una singladura d’un any en què el rei Joan Carles ni tan sols ha estat citat a declarar, els tres fronts oberts –el suposat cobrament de comissions per la concessió de l’AVE a la Meca adjudicada el 2011 a empreses espanyoles; el presumpte ús per part seva i de familiars de targetes de crèdit opaques amb càrrec a comptes en què no figuren ells com a titulars, i l’existència d’un compte amb 10 milions a nom del monarca al paradís fiscal de l’illa britànica de Jersey– quedaran aviat en no res.

Un cop havia consumit catorze mesos sense fer cap avenç, la disjuntiva per a la fiscalia del Suprem era diàfana: o bé era l’hora de presentar una querella contra Joan Carles I davant el Suprem –tribunal que fins a l’abdicació del juny del 2014 ha funcionat amb un retrat seu presidint les sessions– o bé procedia a l’arxivament de les diligències prèvies i a la publicació d’un decret des del ministeri públic amb l’anunci que ha decaigut la investigació. Com indica el periodista i expert en la casa reial José Antonio Zarzalejos, l’arxivament no equival formalment ni és equiparable a ordenar un sobreseïment ja sigui provisional o definitiu, però a la pràctica suposa netejar l’horitzó judicial de l’emèrit i obrir la porta a un retorn temporal al qual ell aspira. “Alguns estan molt contents que marxés. Des d’aquí no molesto la corona”, ha airejat Joan Carles I amb amargor en un avenç publicat a Paris Match del testimoni a la seva periodista de capçalera Laurence Debray. La confessió completa de l’emèrit és l’eix de Mon roi déchu (El meu rei caigut), llibre en què Debray recull l’opinió sobre el retir a Abu Dhabi de qui va regnar entre el 1975 i el 2014.

Des d’Eslovènia, on va participar en la cimera UE-Balcans, el president Pedro Sánchez va afirmar que havia sabut aquesta informació del rei durant la cimera i es va deslligar d’una fugida patrocinada per ell en diàleg amb Felip VI –i ocultada a Pablo Iglesias– i va negar el tracte de favor. “Acceptarem el que digui la fiscalia”, va dir. Sobre l’arxivament que es cuina sota tutela de la fiscal general i exministra de Justícia seva, Sánchez va ser fugisser: “No em correspon a mi respondre-hi.” “Des del govern d’Espanya sempre hem defensat la igualtat de tots els espanyols, es diguin com es diguin i tinguin el cognom que tinguin. El que han fet l’Agència Tributària i la fiscalia és investigar amb absoluta llibertat amb tots els recursos econòmics i materials que necessitessin per poder esbrinar fins a l’últim dels fets que haguessin de ser susceptibles d’investigació”, rebla Sánchez. Es dona la circumstància que ell en el passat havia confessat “sentir rebuig davant les actituds incíviques publicades”, com va dir el 26 de febrer. L’arxivament enerva Podem. Pel portaveu, Pablo Fernández, és una “vergonya” que la fiscalia enterri el cas de l’emèrit “sense denunciar-lo”.