La persistent pujada del preu de la llum ha fet que ja no puguem parlar d’un problema conjuntural, sinó de falles en el funcionament d’un mercat, l’elèctric, massa esbiaixat per als qui hi exerceixen posicions de domini.

Ningú podrà negar el pes en l’encariment del preu elèctric de l’alta cotització del gas natural i el cost dels seus drets d’emissió, però n’hi ha d’altres, de factors que determinarien que la mitjana del que paguen les llars s’hagi elevat un 35% respecte a l’any anterior. Moltes veus del mercat denuncien que l’anomalia més gran respon a la posició de domini que ocupen en el mercat les tres grans operadores (Endesa, Iberdrola, Naturgy). En els últims mesos, han estat repetides les denúncies que les elèctriques han pactat preus de generació de l’energia hidràulica cars, perquè quan la hidràulica sigui la que li correspongui marcar el preu en el mercat marginalista, aquest també esdevingui car. I, com diu Laura García, portaveu de la Comissió d’Energia del Col·legi d’Enginyers Industrials “no tenia sentit que marquessin aquests preus, perquè les condicions de generació no eren pas desfavorables”. I, és clar, això porta a demanar a la Comisión Nacional de los Mercados de la Competencia (CNMC) “que esclareixi si entre grups empresarials hi ha una separació efectiva d’activitats (generació, distribució, comercialització), que no hi hagi transvasament d’informació i que, en definitiva no s’estableixen posicions de domini que alteren la lliure competència”. En el mercat ha estat motiu d’indignació que les tres grans de l’oligopoli hagin ofert al consumidor, gairebé a l’uníson, tarifes planes de 60 euros, quan al mercat majorista l’energia es paga a 170 euros. Són pocs els jugadors del mercat que dubten que es tracta d’una política agressiva de les grans de l’oligopoli “per escombrar del mercat petites operadores que s’estan mostrant molt actives a oferir solucions d’autoconsum al consumidor”, com diu una altra veu del sector. Des d’un altre angle, es vaticina que hi haurà “operacions d’absorció de petits operadors, i és una mala notícia que els clients se’ls emportin els grans de l’oligopoli”.

Val a dir que les tresoreries de les petites comercialitzadores que no tenen capacitat de generació pateixen, fins al punt que es posa en qüestió la viabilitat de les companyies quan han de multiplicar per quatre els avals per l’energia. Cal tenir en compte que les factures als seus clients són a un mes vençut, però que la comercialitzadora ha de liquidar l’aval cada setmana.

La primera reacció del govern central per aturar l’escalada de preus ha estat una bateria de mesures de xoc, com ara baixar l’impost especial sobre la llum del 5,1% al 0,5%; prorrogar fins a finals d’any la suspensió de la taxa de generació, que estava en un 7%; limitar els beneficis extraordinaris de les elèctriques per repercutir els preus del gas en centrals que no en fan servir, com ara nuclears o hidroelèctriques, i modificar la llei d’aigües per evitar-ne el buidat, com va passar l’estiu passat. Com diu Laura García, són “mesures per aturar el cop”, i el que caldria serien mesures de més abast, per evitar una altra anomalia del mercat elèctric espanyol, el trasllat diari, de forma abrupta, del preu del mercat majorista al consumidor domèstic. Com diu la portaveu dels enginyers, “hi hauria altres mètodes, com ara la compra a futurs o les mitjanes ponderades, que es poden fer quadrimestralment”.

Des de la comercialitzadora Holaluz, Daniel Pérez, cap de l’equip legal, també insisteix en la necessitat que la CNMC “revisi els criteris de separació d’activitats, per aprofundir-hi”. Observa que per suportar l’actual volatilitat, a l’alça, dels preus, “podria ser interessant un component fix quadrimestral o comprar a futurs”. En l’ordre més estructural, com diu el representant d’Holaluz, serà decisiu, “anar introduint més i més energies renovables en el mix elèctric”, si hom vol que els preus es mantinguin dins d’una certa previsibilitat.