Opinió

Un altre cop, la inflació en el punt de mira

Les conseqüències d’aquesta situació són, ‘a priori’, alarmants. A escala global, la nostra economia perd competitivitat i dificulta les exportacions

La inflació ha aga­fat una pre­o­cu­pant i incerta via alcista en l’àmbit inter­na­ci­o­nal. A Cata­lu­nya, els preus de con­sum van créixer en taxa anual un 3,1% a l’agost, i a Espa­nya, l’avanç per al setem­bre se situa en el 4%, quan al gener les alces res­pec­ti­ves eren d’un 0,5%. Es tracta de les majors taxes des del 2008, i tenen la seva expli­cació, prin­ci­pal­ment, en els preus rècords de l’elec­tri­ci­tat, amb altes puja­des del gas natu­ral, el petroli i el carbó, al qual s’ha d’afe­gir un altre pro­blema: les ten­si­ons en els mer­cats de matèries pri­me­res i com­po­nents. Això ho revela una inflació indus­trial ascen­dent, que en taxa anual es va situar en un 11,8% a l’agost, amb uns béns inter­me­dis des­bo­cats (17,5%). Estem en un con­text perillós, en què es com­bina una inflació de demanda, moti­vada, bàsica­ment, per una desor­de­nada recu­pe­ració de l’eco­no­mia, amb una inflació de cos­tos, cau­sada per una escas­se­tat de recur­sos amb una pujada des­me­su­rada dels preus.

Les con­seqüències d’aquesta situ­ació són, a pri­ori, alar­mants. A escala glo­bal, la nos­tra eco­no­mia perd com­pe­ti­ti­vi­tat, atès que l’ascens dels preus interns és supe­rior al dels nos­tres mer­cats exte­ri­ors (3,0% a la zona euro), amb el con­seqüent impacte nega­tiu sobre les expor­ta­ci­ons. En paral·lel, el con­sum domèstic pot per­dre dina­misme mode­rant el seu ritme de crei­xe­ment. D’altra banda, el Banc Cen­tral Euro­peu, que entre els seus objec­tius hi ha el de no dei­xar que la inflació superi el 2%, pot modi­fi­car la seva política monetària expan­siva, fent apu­jar els tipus d’interès. Inter­na­ment, la nego­ci­ació col·lec­tiva ja s’està veient afec­tada, amb l’acord d’uns sala­ris a l’alça, a la qual cosa cal afe­gir l’aug­ment de des­pesa pública per l’actu­a­lit­zació de les pen­si­ons i els sous dels fun­ci­o­na­ris. Majors cos­tos finan­cers i cos­tos sala­ri­als, en un con­text de ten­si­ons amb els preus de matèries pri­me­res i com­po­nents, dete­ri­o­ra­ran els mar­ges empre­sa­ri­als, amb efec­tes inde­sit­ja­bles en l’acti­vi­tat i en les inver­si­ons. A més, l’aug­ment de la inflació fa per­dre capa­ci­tat adqui­si­tiva a les ren­des fami­li­ars, que no dis­po­sen de gai­res fórmu­les per com­pen­sar-la, alhora que per­ju­dica el seu estalvi. Tot ple­gat fre­narà la recu­pe­ració econòmica. Les pre­vi­si­ons no són espe­rançado­res, i s’anti­cipa un període de tar­dor hivern –que és quan es con­su­meix més elec­tri­ci­tat i gas– difícil i un Nadal amb escas­se­tat de pro­duc­tes pels pro­ble­mes amb els apro­vi­si­o­na­ments.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.