“Està en fase d’estudi.” Aquesta va ser la crossa dialèctica a la qual es va aferrar la nova ministra portaveu, Isabel Rodríguez, des que el Tribunal del Comptes va encarregar al juliol a Pedro Sánchez que l’Advocacia de l’Estat elaborés un informe sobre la legalitat dels avals presentats per l’Institut Català de Finances per fer front a l’assegurança dels 5,4 milions reclamats a 34 funcionaris i alts càrrecs. El temps va passar i el fons de riscos va ser naturalitzat pel BOE el 19 d’agost amb la publicació formal a les seves pàgines del decret 15/2021 de la Generalitat. Davant la política de laissez faire, laissez passer de Sánchez, el PP de Pablo Casado va passar ahir a l’acció i va anunciar la formalització d’un recurs al Tribunal Constitucional contra el fons de riscos que inclou els avals del govern de Pere Aragonès.

L’encarregada de fer l’anunci del nou recurs al TC va ser la portaveu del PP al Congrés, Cuca Gamarra. “Hem formalitzat el recurs davant el Constitucional. No es pot avalar la sedició amb fons públics ni malversar per avalar malversadors”, advertia Gamarra tot denunciant que és el govern presidit per Sánchez el que “renuncia a impugnar els avals”. Que sigui el govern espanyol o el primer partit opositor el que recorri contra un decret o una llei no és una circumstància menor, perquè l’article 161.2 de la Constitució atorga només a La Moncloa el poder de suspendre la disposició o resolució impugnada –si així ho fa constar– i que el TC ratifiqui o bé aixequi la suspensió en un termini no superior a cinc mesos. El recurs del PP, per tant, serà innocu fins que el TC no digui si l’admet a tràmit i si entra en el fons.