L’atenció primària s’ha començat a reforçar amb una primera remesa de professionals de la salut mental –majoritàriament psicòlegs, però també educadors socials i nutricionistes– que desenvoluparan tasques de detecció precoç i atenció del malestar emocional als barris amb les rendes més baixes del país. De moment, dels 150 que el Departament de Salut preveu contractar fins a finals d’any, ja n’hi ha 45 treballant sobre el terreny o a punt per fer-ho la setmana vinent. Per al 2022 s’esperen noves contractacions, possiblement unes 200 més.

En un context de clar deteriorament de la salut mental de resultes de la pandèmia, aquest reforç de professionals no es dedicaran a passar consulta clínica ni tindran una cartera de pacients assignada, sinó que se centraran a fer un treball comunitari, sobre el terreny, a les zones de més vulnerabilitat per tal de promoure la salut mental i prevenir conflictes emocionals. A més, hauran de detectar factors de risc psicosocials o situacions de risc elevat que puguin portar a un patiment mental entre els col·lectius de la població que més ho necessitin.

Un exemple d’aquest nou perfil de professionals és Carlota Vázquez, una psicòloga amb experiència prèvia en salut mental comunitària al barri de la Florida de l’Hospitalet de Llobregat que ara s’ha integrat al CAP de la zona com a nou referent de benestar emocional. “La meva funció serà també actuar com a pont i nexe d’unió entre la xarxa de salut mental ja establerta i la xarxa comunitària del barri, per fer una detecció precoç dels factors psicosocials de risc de les persones de la comunitat”, explica.

Així doncs, una de les seves primeres funcions serà assistir a unes escoles del barri en les quals els professors han detectat actituds “preocupants” pel que fa a la percepció dels cossos i el maneig de les emocions i fer treball conjunt amb els alumnes. La idea és que la intervenció comunitària incrementi les accions d’acompanyament i millori l’eficiència de l’abordatge dels problemes de salut mental de les persones en risc per tal que no derivin en problemes més greus, evitant d’aquesta manera l’excessiva medicalització de la salut mental.