La pandèmia ha accelerat processos i ha intensificat situacions de vulnerabilitat existents: persones en situacions laborals molt precàries o a l’atur, persones que subsistien amb poquíssims ingressos, famílies amb relacions complexes o amb violències, persones grans aïllades o dependents. També hem atès infants en risc de vulnerabilitat, persones que estan en situació administrativa irregular i persones que no poden accedir a un habitatge digne, en risc de perdre’l o que l’han perdut i no tenen una alternativa. La dificultat d’accés a un sostre és un dels principals problemes estructurals que tenim com a societat. Calen mesures transversals.

Sí, han aflorat altres dificultats, com la bretxa digital. Moltes de les gestions actuals requereixen fer tràmits per internet i moltes persones no tenen els mitjans o els coneixements per fer-ho. En un context de no poder aconseguir cites prèvies ni respostes en altres llocs, per exemple, això ha fet que moltes anessin a serveis socials a buscar suport. Aquesta pressió ha desbordat els professionals i ha tensionat el sistema; a totes les situacions que ja atenien, s’hi han sumat les provocades per la pandèmia, que eren situacions límit.

Les atencions dels serveis socials es van incrementar molt des del primer dia, atenent l’emergència material i contenint l’angoixa, i sostenint el patiment de famílies i persones soles. Hem de pensar que, per a algunes amb poca xarxa i pocs suports, els professionals representem l’únic vincle de confiança.

S’han incrementat molt els casos d’angoixa, ansietat i depressió. L’escola és un referent molt clar de socialització i no poder-hi anar va significar moltes pèrdues. Els infants més desafavorits són els que van perdre més, perquè a casa no tenen els mitjans o la tranquil·litat d’un espai segur i confortable.

El fet d’haver de conviure durant el confinament les va fer més vulnerables i, per tant, s’han agreujat els símptomes físics i emocionals que pateixen. Van augmentar molt les consultes i el nombre d’atencions i també les demandes de sortir del domicili per por.

Cal visió a mitjà i a llarg termini, visibilitzar les situacions de pobresa, planificar els recursos i incidir en les causes de la desigualtat. És important que es recolzi en el paper dels serveis socials de capacitació, acompanyament i treball amb la comunitat, i que no es vegin reduïts a accions assistencials pal·liatives i tràmits. La promoció social és el sentit del sistema de serveis socials i esperem que la pandèmia ho hagi fet visible.