Diuen que les sèries de televisió modernes estil Netflix són una analogia contemporània de la novel·la psicològica russa del segle XIX. Però, què cal fer quan pràcticament totes les grans històries ja s’han narrat des de l’antiguitat? Potser l’única solució és desenvolupar la trama de manera no lineal: viatjar del futur al passat i, finalment, al final, tornar al principi. Aquest mètode pot servir per donar una nova mirada, fins i tot, a una història tan antiga com les eleccions russes.

4 de desembre del 2011. Fa gairebé deu anys. Després de nombroses irregularitats en les eleccions a la Duma, la cambra baixa del Parlament rus, les protestes al carrer s’estenen arreu del país. Aprofitant el descontentament, creix l’estrella d’Aleksei Navalni. Abans d’això, era un més entre les desenes de bloguers i activistes polítics contra el Kremlin. Ara, situant-se per sobre de desenes de milers de manifestants a les places de Moscou, inspirant-los amb discursos apassionats, es converteix en l’únic líder de l’oposició russa. Quin serà el següent pas? Intentarà prendre tot el poder?

Febrer del 2021. Michael Schwirtz, corresponsal del The New York Times, contacta amb mi per Facebook per demanar-me sobre “les interferències russes en les democràcies occidentals”. Comencem a parlar sobre les eleccions als EUA. Michael m’assegura de manera categòrica que les afirmacions dels partidaris de Trump sobre “eleccions manipulades” són una “mentida totalment demostrable”.

16 de setembre del 2021. El Parlament Europeu aprova una resolució que preveu sancions per a Rússia si les eleccions són manipulades. Les autoritats russes ho veuen com una “interferència occidental en la democràcia russa”.

Juny del 2021. Un lloc discret a Moscou. Un membre d’un partit minoritari em convida a una reunió secreta. “Respectem les teves fermes opinions conservadores i volem que et presentis a les eleccions de la Duma”, em suggereix. “Una bona campanya que et doni el 50% de possibilitats de ser escollit no baixa dels 60 milions de rubles (uns 825.000 dòlars). I, a més, lluitar pels valors conservadors no vol dir lluitar contra els drets dels gais, sisplau, enteneu-me”, li contesto. Accepta les dues condicions i promet trucar-me per respondre’m. “Els diners han de ser, evidentment, en efectiu”, li subratllo.

Gener del 2012. Enmig de les manifestacions de protesta, Navalni marxa a Mèxic a passar-hi unes llargues vacances d’hivern. Els seus detractors diuen que el principal oponent de Putin no volia perdre els diners que havia pagat per avançat pel viatge a Mèxic.

5 de novembre del 2020. En el seu compte de Twitter, Leonid Volkov, cap de gabinet de Navalni, parla de les darreres eleccions als Estats Units: “Hi ha més vot per correu per a Biden, perquè la seva campanya va demanar expressament que la gent votés per correu.”

9 de gener del 2021. En el seu Twitter, Lubov Sobol, una assessora molt propera de Navalni, comenta la prohibició de la xarxa social de Donald Trump: “Twitter és una plataforma privada i té tot el dret de marcar les seves regles seguint la llei.”

Agost-setembre del 2021. Navalni és empresonat, però tot el seu cercle pròxim promou la vella idea del “vot intel·ligent”. És una llista de candidats a la qual hem de donar suport per derrotar el partit Rússia Unida, peça cabdal del poder del president Vladímir Putin.

16-17 de setembre del 2021. Com que Telegram, la principal xarxa social russa de missatgeria, és una plataforma privada, imposa el dret de marcar les seves regles seguint la legislació russa i suspèn el bot de l’equip de Navalni que informava la gent sobre el “vot intel·ligent”. D’igual manera, Google i Apple prohibeixen una aplicació similar de Navalni en les seves app stores.

20 de setembre del 2021. Moscou. Segons els resultats dels vots presencials, 8 dels 15 principals candidats pro Kremlin són a punt de quedar en segon lloc. Però després de comptar el vot electrònic –tots els moscovites poden quedar-se a casa i votar des del seu telèfon mòbil–, acaben en primera posició. Una explicació oficial: “Hi ha hagut més vot electrònic perquè la nostra campanya demanava expressament que la gent fes servir aquest mètode.”

19 de setembre del 2021. Dia d’eleccions. Parlo amb els meus familiars d’una ciutat al nord de Rússia. Tots ells voten el Partit Comunista (KPRF). De fet, ningú, incloent-hi els mateixos candidats, coneix la diferència entre els programes dels diferents partits que es presenten. Però aproximadament el 60% dels partidaris del “vot intel·ligent” de Navalni donen suport al KPRF.

2012. Després de mostrar-se com un nacionalista d’extrema dreta durant prop de cinc anys, Navalni canvia gradualment la seva ideologia. Durant una dècada, sembla més aviat que sigui un liberal del Partit Demòcrata dels EUA.

Juny del 2023. Em ve al cap aquella campanya electoral tan escalfada políticament, i recordo que el meu misteriós interlocutor encara no m’ha trucat pel que fa a la meva demanda de 60 milions de rubles.

19 de setembre del 2021. Un os rentador apareix en un dels col·legis electorals de Moscou. Amb penes i treballs, la policia aconsegueix caçar aquesta bestiola d’origen americà. Malgrat les interferències nord-americanes, Rússia Unida conserva la majoria a la nova Duma.