L’advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) Manuel Campos Sánchez-Bordona publicarà el pròxim 2 de desembre les seves conclusions sobre el cas pel qual Hongria i Polònia demanen anul·lar el nou mecanisme que vincula la recepció de fons comunitaris amb el respecte de l’Estat de Dret, després que aquest dilluns i dimarts s’hagi celebrat la vista d’aquest.

Davant la cort, Espanya i altres nou Estats –Bèlgica, Dinamarca, Alemanya, França, Països Baixos, Finlàndia, Suècia, Irlanda i Luxemburg– van donar suport als arguments de les institucions de la Unió Europea que la nova eina és legal, en contra del defensat per Budapest i Varsòvia.

També la Comissió Europea va donar el seu suport al Parlament Europeu i el Consell de la UE, les institucions a les quals van portar davant els tribunals per ser els legisladors comunitaris.

Després que les parts hagin exposat els seus arguments a Luxemburg, l’advocat general espanyol emetrà el 2 de desembre unes conclusions que, si bé no són vinculants per a la cort, en la majoria de casos anticipen el sentit de la sentència.

El recurs serà jutjat per la sala del tribunal al complet, una cosa molt inusual, segons van explicar a Efe fonts judicials. Encara que no hi ha data per al veredicte, la cort està tramitant el cas pel procediment accelerat.

La UE va acordar l’any passat per primera vegada un mecanisme que permetrà congelar el lliurament de fons comunitaris als països on es produeixin violacions de l’Estat de Dret que afectin la bona gestió del pressupost europeu o els interessos financers comunitaris.

Polònia i Hongria, que des de fa mesos mantenen un pols amb la Comissió Europea pels seus problemes amb l’Estat de Dret, es van oposar des del principi a aquesta regulació i van arribar a amenaçar de bloquejar el pressupost per a 2021-2027 i el fons de recuperació europeu per la pandèmia.

Finalment, el desembre de 2020 van aixecar el seu veto i es va aprovar el mecanisme, però tres mesos més tard van presentar un recurs davant els tribunals per a anul·lar-lo per considerar que contradiu els tractats europeus, crea inseguretat jurídica perquè no conté definicions precises i contempla mesures desproporcionades.

Budapest i Varsòvia sempre han considerat que aquest mecanisme està políticament motivat i es dirigeix específicament a penalitzar-los, intentant sortejar el procediment que fixa l’article 7 del Tractat en cas de violacions de l’Estat de Dret.

Brussel·les va iniciar fa mesos contra tots dos països aquest procés, que pot portar al fet que perdin el dret de vot a la UE, però no ha conclòs.

Encara que el mecanisme que lliga fons i Estat de Dret està en vigor des de l’1 de gener, l’Executiu comunitari s’havia compromès a no utilitzar-lo fins a conèixer la sentència judicial, però davant l’escalada de tensió amb Hongria i Polònia i les pressions de l’Eurocambra, ha indicat que obrirà els primers expedients a la fi d’aquest mes. I és que la disputa amb Varsòvia i Budapest s’ha agreujat sobretot quant a la independència judicial.

Brussel·les tampoc ha aprovat encara els plans de recuperació de tots dos països, amb els quals ha prolongat la negociació per a aclarir dubtes sobretot en matèria d’Estat de Dret.