“Avui volem fer una menció específica a les víctimes causades per la violència d’ETA. Els volem traslladar el nostre condol i dolor pel patiment sofert”, va proclamar ahir l’esquerra independentista basca en un gest sense precedents. Per primera vegada reconeix el dany sofert i que “mai no s’hauria d’haver produït”. Trenca així definitivament amb el passat. “No n’oblidem cap”, assenyala l’esquerra abertzale en una declaració feta pública ahir, que inclou una especial menció “a les víctimes causades per la violència d’ETA”. Un reconeixement que considera necessari per “transitar cap a una pau justa i duradora”. “Sentim el seu dolor, i des d’aquest sentiment sincer afirmem que mai no s’hauria d’haver produït; a ningú pot satisfer que succeís tot allò, ni que s’hagués prolongat tant en el temps”, afirma l’esquerra independentista basca en la Declaració del 18 d’Octubre, que va ser llegida ahir per Arnaldo Otegi, en castellà, i pel secretari general de Sortu, Arkaitz Rodríguez, en basc.

L’escenari escollit per fer pública la declaració va ser l’escalinata del Palau d’Aiete, on fa deu anys es va celebrar la Conferència de Pau Internacional, tres dies després de la qual, el 20 d’octubre del 2011, va arribar la declaració d’ETA del cessament definitiu de l’activitat armada. “Hauríem d’haver arribat abans a Aiete”, afirma el text que va llegir Otegi.

Tot i això, destaca: “Desgraciadament, el passat no té remei, res del que diguem pot desfer el mal causat, però estem convençuts que és possible almenys alleugerir-lo des del respecte, la consideració i la memòria.” “Volem dir-los de cor que sentim enormement el seu patiment i ens comprometem a mirar de mitigar-lo en la mesura de les nostres possibilitats. Sempre ens trobaran disposats a fer-ho”, hi afegeix l’esquerra independentista basca en la Declaració del 18 d’Octubre, que constata que el final d’ETA ha estat definitiu. “El final de la seva activitat ha estat total i complet”, diu la declaració, en la qual considera que s’ha de valorar “la unanimitat amb la qual ETA va prendre les seves decisions, la qual cosa va evitar problemes greus posteriors com els que s’han produït en altres processos de característiques similars”. I hi afegeix que “aquells que van apostar de manera decidida, valenta i arriscada per les vies exclusivament pacífiques han collit un èxit rotund i incontestable” i alhora “van demostrar un sòlid lideratge”. En qualsevol cas, “l’èxit correspon, sense cap dubte, al conjunt del poble basc”, diu l’esquerra abertzale, que reclama una solució integral per als presos. “És un desafiament ineludible per a tothom, que exigeix necessàriament posar fi a la política penitenciària d’excepció i donar una solució integral”, diu la declaració, que reivindica el paper dels presos “en la superació de l’estratègia armada”.

Les reaccions a la declaració no es van fer esperar. El lehendakari basc, Iñigo Urkullu, la va considerar un “pas endavant”, però hi va trobar a faltar una valoració sobre la violència que va generar el dolor a les víctimes. Des del govern espanyol es va guardar silenci, mentre que algunes associacions de víctimes d’ETA van reclamar més fets. Excepte els partits de la dreta, que en van fer una lectura negativa, la resta van considerar la declaració un avenç. Des dels socialistes, l’exlehendakari Patxi López va valorar positivament que “per primer cop” hagin fet un reconeixement públic del patiment “per tants anys de terrorisme”. Podem va aplaudir el gest de l’esquerra abertzale i va dir que és “obligació dels demòcrates reconèixer el pas”.

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, també va celebrar la declaració. “La pau i la paraula són el camí”, va dir. “La part més potent de la declaració és, per a mi, quan diuen sense cap mena d’ambigüitat que tot el dolor provocat per ETA «mai no s’hauria hagut de produir». Aquí hi ha finalment la cristal·lització d’un treball lent, silenciós, dur”, va escriure a Twitter el president Carles Puigdemont.