La Comissió Europea s’inclina per no exigir als estats “grans” retallades del dèficit i el deute un cop es tornin a aplicar les regles fiscals. En el document sobre el llançament de la consulta pública per revisar el Pacte de Creixement i Estabilitat, l’executiu comunitari aposta per una reducció “gradual” del dèficit i el deute per tal de no “matar” el creixement i la inversió.

El text apunta que les necessitats d’inversió seran “elevades” en els pròxims anys i per això aposta per una reducció del deute que no comprometi ni la inversió ni el creixement. Brussel·les reprèn ara la revisió sobre les actuals regles fiscals, que limiten el dèficit al 3% i el deute al 60%, després que l’hagués d’interrompre per la pandèmia.

“Els ajustaments fiscals després de la pandèmia han d’anar de la mà amb la millora de la qualitat de les finances públiques”, apunta el document, que defensa que exigir grans retallades del deute “implicaria un alt cost social i econòmic i seria contraproduent”.

Fonts comunitàries apunten la necessitat de debatre la revisió de les regles fiscals tenint en compte “les circumstàncies”. “Ens hem de preocupar per la sostenibilitat, però al mateix temps hem d’anar amb compte de no matar el creixement”, diuen.

Les mateixes fonts també assenyalen la necessitat de fer més simples les normes i de tenir “consens” sobre com han de ser. “És important que primer acordem l’anàlisi. Un dels problemes de la crisi anterior és que no hi havia una anàlisi compartida”, subratllen.

Per Brussel·les, caldrà que els estats impulsin la inversió tant pública com privada en els pròxims anys perquè les necessitats d’inversió seran més elevades del que es pot assumir amb els fons europeus. “La promoció d’inversions finançades pels estats per a la transició ecològica i digital i reforçar la resiliència econòmica i social serà fonamental”, subratlla.

“Si l’Instrument per a la Recuperació i la Resiliència no està complementat per inversió addicional, es pot reduir de manera temporal el dèficit i el deute, però sense tenir un efecte positiu en el creixement a mitjà i llarg termini, cosa que deteriorarà la composició de la despesa pública”, apunta el document.

En el cas dels estats amb elevats deutes públics, l’executiu comunitari diu que s’hauran de “prioritzar les despeses” i fer “esforços per millorar la composició i la qualitat de les finances públiques”.

L’executiu comunitari assumeix que un terç dels estats membre mantindran nivells de deute superiors al període previ a la pandèmia “durant la pròxima dècada”. Brussel·les calcula que es necessitaran uns 650.000 milions d’euros en inversions per a les transicions ecològica i digital.

D’altra banda, l’executiu comunitari admet que la política fiscal europea ha de ser contra cíclica perquè ha resultat ser “molt efectiva” en pal·liar els efectes de la crisi.

Les regles fiscals estan ara per ara suspeses i també ho estaran l’any que ve, però tot fa indicar que es començaran a aplicar el 2023. Ara bé, hi ha estats, com Espanya, França o Itàlia, que volen que un cop es tornin a aplicar ja estiguin modificades, mentre d’altres, com els Països Baixos, Àustria, Dinamarca o Suècia, volen alentir el procés de revisió.