El Parlament va rebutjar ahir paralitzar el debat sobre la tramitació d’una llei de memòria democràtica com pretenia Vox amb una esmena a la totalitat a la proposició que va plantejar el PSC i que no va prosperar en aconseguir només el suport del PP. Els vots favorables al text dels socialistes, ERC, Junts, la CUP i ECP, a més de l’abstenció del Cs, van permetre que continuï el tràmit per fer la nova llei.

Els socialistes ja van presentar la iniciativa el novembre del 2018, que d’inici va tenir esmenes a la totalitat de JxCat i ERC amb l’argument que ja preparaven la seva pròpia llei, però que van acabar retirant en arrencar el compromís del PSC a esperar-se per tramitar-les conjuntament. La pandèmia i les eleccions, però, van alentir tot el procés. Ahir el diputat socialista Ferran Pedret també va agrair al govern que no hagués presentat unes esmena a la totalitat per poder discutir els dos textos, i les diferents formacions que hi van votar favorablement van exposar els primers dubtes que els generava el text. Hi va haver coincidència en el fet que hi ha d’haver un marc normatiu integral que reculli i unifiqui les lleis del memorial democràtic del 2007, la de fosses del 2009 i la de reparació jurídica de les víctimes del franquisme del 2017 i també per evitar que episodis similars es repeteixin en un futur. Pedret va assegurar que calia la llei davant l’auge de l’extrema dreta, el feixisme i els seus intents de reescriure la història perquè ningú els pogués retreure en el futur que “els temps eren obscurs perquè nosaltres estàvem callats”.

Maria Jesús Viña (ERC) hi va trobar a faltar un reconeixement als col·lectius i persones que van ser víctimes de la repressió “durant la Transició”. La diputada de Junts Aurora Madaula va demanar que es faci una llei des de l’òptica catalana i, com ERC i la CUP, va demanar que es treguin les dates de commemoració d’efemèrides estatals. Montserrat Vinyet (CUP) també va demanar que s’hi incloguin investigacions de la violència ultra posterior a l’entrada en vigor de l’Estatut i va criticar que no es digui res dels botxins de les víctimes. David Cid (ECP) va demanar que el Memorial Democràtic depengui del Parlament i no del govern i que la memòria democràtica s’inclogui en el currículum escolar, mentre que Matías Alonso (Cs) va lamentar que no s’hi incloguin les víctimes del terrorisme.

Joan Garriga (Vox) va defensar l’esmena a la totalitat retraient que al text no hi aparegués cap paraula de“reconciliació” ni de “perdó” del PSOE i ERC per la seva responsabilitat en crims durant la Guerra Civil i, de fet, va presentar una proposta de resolució per retirar el nom de Lluís Companys de carrers i edificis públics. Alejandro Fernández (PP) va lamentar un text ple de prejudicis que era una “esmena a la totalitat a qualsevol esperit de concòrdia”.