El Parlament Europeu no es queda de braços plegats davant l’amenaça d’un Polexit legal i amenaça d’emprendre accions legals contra la Comissió Europea (CE) si aquesta no reacciona. La tensió entre Brussel·les i Varsòvia ara es palpa també dins les institucions de la Unió Europea, que vacil·len davant el risc d’una crisi constitucional provocada per Polònia.

Fa dues setmanes que el Tribunal Constitucional polonès va negar la supremacia del dret de la UE i l’executiu europeu encara no ha fet res al respecte. Més enllà d’enfrontar-se dialècticament amb el primer ministre polonès, Mateusz Morawiecki, la presidenta de la CE, Ursula von der Leyen, no ha anunciat cap mesura. Sí que s’ha mostrat disposada a utilitzar el nou mecanisme de condicionalitat que permet congelar fons europeus a estats membres que vulneren l’estat de dret.

Per si Von der Leyen té dubtes sobre aquest pas, el president de l’eurocambra, David Sassoli, ahir va avisar-la que la portarà als tribunals si no aplica els instruments que té al seu abast per protegir l’ordenament jurídic de la UE i els drets dels ciutadans. L’italià ha demanat als serveis jurídics que ja vagin preparant el litigi contra l’executiu comunitari per no complir la seva “obligació” d’activar el mecanisme de condicionalitat.

La cambra no va esmentar ahir cap país en el seu comunicat, però actualment tant Polònia com Hongria estan en el punt de mira per la situació sobre l’estat de dret. De fet, va ser la mateixa CE la que va demanar el 2017 l’activació d’un procediment sancionador contra Varsòvia per haver interferit en la independència judicial de la judicatura.

És a dir, com que Brussel·les ja sap que hi ha un risc de vulneració de l’estat de dret a Polònia, l’eurocambra considera que hauria de tancar l’aixeta de les subvencions europees al govern ultraconservador del partit Llei i Justícia. En canvi, a les capitals europees temen que s’apliqui aquesta sanció econòmica de facto.

Quan va entrar en vigor la normativa sobre el mecanisme de condicionalitat a principis d’aquest any, els estats van demanar a Von der Leyen que no engegués cap mesura en el marc d’aquest mecanisme fins que el Tribunal de Justícia de la UE es pronunciï sobre la seva legalitat. Polònia i Hongria van impugnar la creació del mecanisme de condicionalitat davant dels tribunals de la UE, que no es pronunciaran fins a principis del 2022.

Sassoli no veu motius per esperar perquè la legislació ara mateix és vigent. “La regulació de la condicionalitat pressupostària no requereix cap aclariment addicional i s’han d’abordar les infraccions de la llei com més aviat millor”, defensa la comissió d’Afers Legals del Parlament Europeu.

Von der Leyen està entre l’espasa i la paret. El Parlament li reclama duresa. Les capitals volen rebaixar els ànims. “Esperem que hi hagi diàleg i respecte mutu per intentar trobar una solució”, diuen fonts diplomàtiques europees amb vista a la reunió d’alt nivell que mantindran avui els caps d’estat i de govern de la UE.