La situació és freqüent i coneguda a les aules universitàries. “En una assignatura anunciada en català en el pla docent, el professor pregunta si algú no entén el català i, en cas que vegi una mà aixecada, canvia automàticament al castellà”. Així ho denunciava ahir Diego Sola, de la Plataforma per la Llengua, que qualificava aquesta situació de “vulneració dels drets lingüístics dels altres alumnes”. Amb la voluntat que els estudiants prenguin consciència dels seus drets, la Plataforma per la Llengua, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) i la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya (FNEC) van presentar ahir la campanya La universitat, en català! Una de les eines principals és el web www.launiversitatencatala.cat , en el qual es pot trobar un formulari perquè els estudiants escriguin les seves queixes. Aquestes, allà on es recullen les dades relatives a la facultat i els estudis, arribaran als serveis lingüístics de cada universitat.

La campanya servirà també per tenir una radiografia de l’ús del català a les aules. Segons les dades oficials recollides pels promotors de la campanya, a les universitats catalanes un 60% de les classes es fan en català, un percentatge que baixa a un 40% a la Universitat de València i a un 25% a les Illes. La realitat de les aules és difícil de quantificar, ja que hi ha estudis en què les classes en català poden arribar a un 80% i màsters en què la presència és d’un escàs 3%, segons Mireia Arguijo, representant de la FNEC. Als estudis de dret, per exemple, no s’arriba a un 50%, segons van alertar els promotors de la iniciativa. Les organitzacions no creuen que la internacionalització dels estudis en sigui la causa, ja que, van precisar, no es fan més classes en anglès i sí en castellà. Com a exemple del malestar que això provoca, Sola va destacar que el 2019 la Plataforma per la Llengua va rebre tres queixes en aquest sentit, mentre que el 2020 van arribar a 66 i en el transcurs d’aquest any ja en són 65.

La campanya pretén no només conscienciar l’alumnat dels seus drets i alertar de la regressió del català a la universitat, sinó aconseguir millores. Reclamen als rectorats que es facin polítiques per incentivar el català a les aules, amb l’objectiu d’augmentar el percentatge d’assignatures ofertes en aquesta llengua a un mínim del 60% en graus i màsters, amb tendència a arribar al 80% en el cas dels graus. També volen que s’exigeixi un nivell mínim en la contractació del personal universitari i que es doti amb prou recursos els serveis lingüístics per solucionar qualsevol incompliment a l’hora d’impartir una assignatura en la llengua oficialment anunciada.