Les companyies aèries van operar durant la temporada d’estiu un 58% menys dels vols que en el mateix període del 2019. Així ho ha explicat aquest divendres en una roda de premsa per fer balanç de l’estiu i analitzar les perspectives per a l’hivern el president de l’Associació de Línies Aèries (ALA), Javier Gándara, que ha afegit que l’ocupació a les aeronaus s’ha situat força per sota, amb un 42% respecte al 2019.

Segons Gándara, l’associació espera que els índexs d’ocupació millorin en els pròxims mesos i que el 2022 sigui l’any de la consolidació de la recuperació i aquesta s’assoleixi “a poder ser” el 2023, i si no el 2024. No obstant això, ha admès que dependrà de “moltíssimes variables que poden fer que les expectatives es trunquin”.

Pel que fa a les perspectives de cara a aquest hivern (de novembre a finals de març), Gándara ha comentat que s’han programat prop d’un 2% més de vols respecte a la temporada del 2019, fins a superar els 670.000. “Són molt bones notícies”, ha assenyalat el president de l’associació, que ha confirmat que el trànsit s’està començant a recuperar sense oblidar però, les “incerteses”, com l’evolució de la pandèmia o l’aparició de noves variants.

No obstant això, l’ocupació de les aeronaus encara es troba uns 20 punts per sota respecte al 2019, quan de mitjana els avions anaven al 85% aproximadament de la seva capacitat. En 2020, aquest percentatge es va reduir fins al 65% i des de l’inici d’aquest any ha crescut fins al 68% de mitjana.

Gándara ha explicat que en els darrers mesos l’ocupació ja s’ha enfilat al voltant del 70% i ha comentat que davant un escenari de reducció de la demanda, les aerolínies treballen en dos escenaris: operar només les rutes més denses o “maximitzar la connectivitat” amb les que tenen menys freqüències. La majoria de companyies s’ha decantat per aquesta darrera i això ha fet que s’hagin recuperat més del 80% de les rutes anteriors a la pandèmia.

Amb tot, el president de l’ALA, entitat que representa el 85% de les companyies que operen a Espanya, espera que aquest any que ve sigui el de la consolidació de la recuperació, tot i que també dependrà de molts factors, com l’evolució de la pandèmia i de l’oferta i la demanda, entre d’altres. “Ara mateix no sabem amb certesa quants passatgers volaran al desembre”, ha assenyalat Gándara.

En la roda de premsa, Gándara ha tornat a posar sobre a la taula la necessitat d’abordar la implantació d’un cel únic europeu per evitar les congestions de l’espai i amb això els retards. “Els nivells de puntualitat es tornen a acostar perillosament als del 2019”, ha advertit Gándara, que ha remarcat que és una qüestió que preocupa les aerolínies de cara a l’estiu que ve.

El president de l’Associació de Línies Aèries també ha augurat que l’aeroport del Prat tornarà a patir retards un cop es recuperi el trànsit aeri, en 2023 o 2024, i ha pronosticat que caldrà tornar a posar en marxa un altre pla BCNaPUNT per mitigar aquests endarreriments. Gándara ha recordat des del primer moment l’entitat ha defensat la necessitat d’ampliar el Prat, no només per convertir-lo en un hub, sinó sobretot perquè “estava saturat algunes hores del dia”. “Aquesta ampliació permetria més resiliència i més capacitat per assumir els retards”, ha comentat, després de l’experiència dels estius anteriors a la pandèmia.