El ple del Tribunal Constitucional (TC) espanyol ha declarat inconstitucional la pròrroga de sis mesos del segon estat d’alarma, així com el nomenament d’autoritats competents delegades fixat en el decret corresponent. La sentència del TC té quatre vots particulars discrepants.

El Constitucional ha etzibat un tercer cop a l’estratègia jurídica de l’executiu durant l’emergència sanitària per la Covid-19, després de declarar inconstitucional el primer estat d’alarma i la suspensió de l’activitat parlamentària. El tribunal ha estimat així un recurs d’empara presentat pel partit d’ultradreta Vox.

La votació ha tirat endavant amb els vots del bloc conservador, del qual s’ha desmarcat el president, Juan José González Rivas, com ja va passar amb la votació del primer estat d’alarma. Rivas s’ha alineat així amb els tres magistrats progressistes Juan Antonio Xiol, Cándido Conde-Pumpido i María Luisa Balaguer, que han anunciat que formularan un vot particular.

El resultat no ha estat cap sorpresa al tribunal perquè les posicions feia temps que estaven definides i es donava per fet que la ponència del conservador Antonio Narváez prosperaria.

Els quatre magistrats que s’han oposat a la sentència defensen la constitucional i el paraigua legal de la cobertura jurídica emprada per l’executiu per emparar la declaració del segon estat d’alarma per sis mesos.

Però és precisament aquest termini una de les qüestions que han inclinat la balança cap a la inconstitucionalitat, ja que el sector conservador ha argumentat el “termini excessiu del decret”.

Al contrari del primer estat d’alarma, que es prorrogava cada quinze dies, en el segon el govern va fixar un període de sis mesos, que va ser avalat per una majoria del congrés.

Segons fonts jurídiques citades per l’agència Efe, és precisament la fórmula amb la que es va adoptar aquest període la que el tribunal considera inconstitucional, en considerar que no s’ha exercit un control parlamentari eficaç ni periòdic del Congrés sobre la mesura ni s’ha justificat les raons del termini.

Segons una nota de premsa difosa pel tribunal, el que justifica la censura del constitucional és el caràcter poc raonable o infundat del període de sis mesos.