La Universitat de Girona (UdG) va ser la que va posar en coneixement de la justícia unes “suposades irregularitats” del catedràtic del departament d’enginyeria elèctrica, electrònica i automàtica de l’Escola Superior de la UdG i director i investigador principal dels Centres Easy Arlab. Aquesta denúncia es va fer després “d’una investigació interna, l’any 2014, en què la UdG va apreciar indicis d’irregularitats en un dels seus investigadors en el període comprès entre el 2008 i el 2014”.

Primeres reaccions

Aquestes són les primeres declaracions oficials del rectorat sobre aquest cas i s’han fet, tal com és habitual en temes polèmics, a través de la xarxa social Twitter. Precisament, i arran d’aquesta problemàtica, des del rectorat es comprometen a depurar les responsabilitats en cas de condemna del catedràtic acusat de malversació. Amb motiu d’aquest afer, sostenen, volen anar més lluny i asseguren que han reforçat els mecanismes de control intern i que han millorat els procediments amb la voluntat de controlar i aturar possibles irregularitats en un futur. Arran de la denúncia de la UdG, la fiscal sosté que el catedràtic Josep Lluís de la Rosa va crear empreses i va facturar més de 450.000 euros a la UdG per “serveis inexistents” i li demana deu anys de presó i inhabilitació. En concepte de responsabilitat civil, l’acusació pública vol que indemnitzi la UdG amb 450.463 euros. El judici s’ha previst per al maig del 2022.

La versió de l’acusat

La defensa del catedràtic nega les irregularitats i en demana l’absolució afirmant que “les factures emeses es corresponen amb feines realment realitzades i en cap cas van ser confeccionades per serveis inexistents”.

Raona, a més, que va crear les empreses entre els anys 2000 i 2014 guiat per un “afany emprenedor”: “La creació i la titularitat d’accions de les empreses era un fet sempre conegut i acceptat, fins i tot promogut, per la UdG.” Segons la defensa, el processat estava “convençut” que aquestes empreses s’acabarien convertint en una nova empresa i no sabia que podia estar infringint el règim d’incompatibilitats. I, de fet, argumenta que la investigació de la mateixa UdG va desaconsellar obrir-li un expedient disciplinari.