El ple del Tribunal Constitucional ha avalat la condemna dictada pel Tribunal Suprem d’11 anys i sis mesos de presó per un delicte de sedició per a l’expresidenta del Parlament de Catalunya Carme Forcadell. Com ha succeït amb els recursos d’empara ja vistos dels condemnats per sedició pel procés, el tribunal de garanties no ha aconseguit la unanimitat en la votació de la sentència, la decisió de la qual es va avançar ahir –el contingut de la resolució es farà públic en els propers dies.

D’aquesta manera, el tribunal ha desestimat el recurs per majoria de set vots a favor i dos en contra, del magistrat Juan Antonio Xiol i de la magistrada María Luisa Balaguer. Tots dos han formulat vots particulars en mantenir la mateixa posició que amb els exconsellers Jordi Turull i Josep Rull, així com amb Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, les condemnes dels quals van veure llavors “desproporcionades”.

La sentència, el ponent de la qual ha estat el magistrat del bloc conservador Ricardo Enríquez, descarta, entre altres qüestions, que l’actuació de Forcadell com a presidenta del Parlament de Catalunya estigui protegida per la prerrogativa de la inviolabilitat. Aquest és un concepte jurídic que s’ha posat damunt la taula en els processos judicials que han afectat membres de les meses del Parlament i mai els ha estat reconegut pels tribunals.

En aquest sentit, la sentència subratlla que no pot emparar actuacions de la cambra o dels seus òrgans que són expressió d’un mer poder de fet, actuant completament al marge del dret i de l’exercici de les funcions que constitucionalment i estatutàriament té encomanades.

La decisió del Constitucional expressada en aquesta sentència esgota el recorregut judicial de Carme Forcadell en la justícia espanyola i li obre les portes a recórrer al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), com han anunciat ja la resta dels condemnats.

El primer a anunciar el recurs va ser Jordi Cuixart, el mes de juny passat, perquè el seu recurs va ser el primer que va resoldre el Tribunal Constitucional. Els següents van ser Jordi Turull i Josep Rull. Al setembre, i després de saber que l’alt tribunal espanyol també havia desestimat el recurs, va ser Jordi Sànchez el que va anunciar el seu propòsit d’acudir a Europa. El fet que la decisió del Constitucional en tots els casos resolts fins ara no hagi aconseguit la unanimitat dona arguments a les defenses dels polítics en l’elaboració dels recursos.