Fenòmens meteorològics extrems, regressió litoral, episodis de sequera, inundacions i grans incendis forestals. El canvi climàtic ja és aquí i els experts adverteixen que podria anar a més si no fem res per mitigar-ne els efectes a escala global. L’increment dels gasos amb efecte d’hivernacle provoca l’escalfament que està derivant en la crisi climàtica i que es deixa notar amb episodis que provoquen pèrdues milionàries i s’emporten vides humanes arreu del planeta.

L’ús de combustibles fòssils i les emissions provocades per activitats humanes com la indústria i la ramaderia intensiva contribueixen a l’escalfament global. A Catalunya, el 40% de les emissions de CO2 provenen del trànsit rodat. Un informe de Greenpeace elaborat recentment indica que Catalunya lidera les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle de la ramaderia industrial a l’Estat. L’any 2019 en va aportar el 30% del total, a més de la contaminació de l’aigua per nitrats d’aquestes explotacions, que és lluny de reduir-se.

Salvador Samitier, cap de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic (OCCC), enumera les evidències sobre l’escalfament global recollides al territori. L’increment de la temperatura mitjana a Catalunya, i en general a la Mediterrània, és lleugerament superior a l’augment global. A Catalunya ja se situa 1,2 ºC per sobre de l’època preindustrial. “És un fenomen contrastat”, manté Samitier, que també assenyala la tendència de pujada de les temperatures màxima i mínima, tot i que la màxima ho fa amb més intensitat. El canvi climàtic accentua encara més l’amplitud tèrmica. “S’observa que les onades de calor es poden incrementar fins al 2050, amb els riscos que té per a la salut de les persones, especialment les més vulnerables”, reconeix el cap de l’OCCC. L’efecte “illa de calor” a les zones urbanes té tendència a incrementar-se i, lligat amb això, les temperatures a la nit es disparen i creix el nombre de nits tòrrides, amb temperatures que no baixen dels 25 ºC. Això també pot incidir en la salut de les persones que viuen en edificis poc preparats.

La pujada de les temperatures incrementa la transpiració de les plantes, que en aquestes condicions necessiten més aigua per produir exactament el mateix. Samitier comenta que, de moment, no es detecta una variació significativa amb la pluviometria anual, però sí que s’observa una concentració dels dies de pluja. Plou menys dies però més quantitat, s’incrementa la torrencialitat amb fenòmens puntuals que tenen molta força. Això afecta l’agricultura i complica la gestió de l’aigua.

Per fer front als efectes del canvi climàtic, comencen a sovintejar mesures d’adaptació a fenòmens com l’increment de temperatura, com la creació de refugis climàtics, zones per minimitzar la calor en zones urbanes densament poblades. També és important la rehabilitació d’edificis per fer-los més eficients energèticament.

En el cas de la gestió de l’aigua, el cap de l’OCCC posa com a exemple el pla de mesures de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), que integra els escenaris climàtics futurs per a un ús més eficient de l’aigua i incorpora recursos com aigua regenerada i procedent de dessaladores. “Un altre element important és la relació directa entre els canvis d’usos del sòl i la quantitat d’aigua que retorna als aqüífers”, explica Salvador Samitier. Per això, el pla de l’ACA inclou mesures de gestió forestal per assegurar el retorn de l’aigua als cabals de rius i aqüífers. En l’àmbit de la costa, en infraestructures com ara els ports ja s’ha començat a treballar en plans per adaptar-se a l’increment del nivell del mar, sobretot a les estructures de defensa per minimitzar els efectes dels sobrecreixements de les tempestes. Samitier posa com a exemple de la reducció de riscos davant del canvi climàtic el pla director urbanístic (PDU) de la Costa Brava, que regula els espais edificables al litoral i que evitarà la construcció de pràcticament 15.000 habitatges. “Això és una mesura d’adaptació que deixa espai a la natura per reduir el risc a l’exposició”, argumenta.

Pel que fa a com els acords que s’assoleixin a la cimera de Glasgow poden reconduir la situació global, el cap de l’OCCC es mostra escèptic. “El món és complex i el canvi climàtic va lligat a moltes altres qüestions geoestratègiques relacionades amb l’energia i de poder entre els diferents països. Esperem que es continuï avançant”, diu. Reconeix que les reticències d’alguns països per acceptar la situació són menors, però creu que “hi ha molt de camí a fer, sobretot en l’àmbit energètic, per reduir les emissions”. Els efectes són clars.