[Assa]: Era la primera vegada que explicàvem en públic que era el MAS. Vaig sortir dalt l’escenari per donar a conèixer la iniciativa. Va ser també gràcies al músic banyolí Vic Moliner que col·labora amb la Clara Peya qui ens ho va proposar.

[Hady]: En un principi era una entitat que buscava un lloc de reunió per parlar de les nostres inquietuds, problemes; un lloc per compartir idees i a partir d’aquí crear noves accions. En un primer moment ens dèiem Negres Antifas i a poc a poc es va anar convertint en un moviment que penso que és un espai més de cura de la comunitat i de visibilitzar les nostres problemàtiques que no un grup reivindicatiu. Des del 2016 ens vam oficialitzar com a Moviment Afrobanyolí Social i a partir d’aquí l’entitat va créixer fins a arribar a una vintena de membres. Ara som un grupet més reduït. Hi ha membres que potser no hi són en el dia a dia però que mantenen la col·laboració.

[Hady]: Som una entitat que agrupa els joves afrobanyolins amb tres objectius. El primer és unir la comunitat africana de Banyoles perquè és molt més diversa del que la gent creu i tenim més discrepàncies i friccions del que es pensa. Si volem tenir una millor posició en la societat hem d’estar units. El segon objectiu és empoderar els nostres joves perquè actualment no passem pel nostre millor moment. Tenim unes determinades problemàtiques fruit de ser fills d’immigrants, de com la societat ens veu; les diferents preocupacions que els joves puguin tenir i els puguem ajudar. També un espai per cuidar-nos. I el tercer objectiu és presentar-nos com una part positiva de Banyoles. Som conscients de com som observats. Hem de treballar per canviar la concepció que es té de nosaltres.

[Hady]: També hi ha la idea que els barris on vivim són barris on hi ha una gran delinqüència. Potser fa deu anys preguntaves pel barri de la Farga i la resposta era que t’atracaven. Això no és així. És increïble aquesta concepció del barri de la Farga o Canaletes. No hi ha proves però es diu.[Assa]: Totes aquestes idees venen de la imatge que es té de les persones negres de Banyoles, dels immigrants. El que intentem fer és trencar aquests estereotips. Des que som persones que no tenim opinió, que només venim a treballar, o que la delinqüència sempre s’associa amb nosaltres. En les notícies de delictes, els mitjans remarquen molt la nacionalitat, si la persona és estrangera. Totes aquestes idees que la gent té no les perceben com a racisme. La idea de racisme és una violència física i s’atribueix molt al racisme dels Estats Units i no al que hi ha aquí. Són diferents però també és racisme. Som joves que en el nostre dia a dia en som víctimes, quan se’ns diu: “Oh, que bé que parles el català” o “Tu d’on ets”. Són petites curiositats que pot semblar que a tu, si t’ho diuen, no signifiquen res, però a nosaltres ens ho van repetint i sobretot en la nostra adolescència, que és quan formes la teva identitat i personalitat, i al final t’acabes preguntant d’on ets realment.

[Assa]: O se’ns dirigeixen en castellà. I potser tenim coneixements de més idiomes que el que ens ha fet aquest comentari. El que vol fer el Moviment Afrobanyolí Social és donar suport als adolescents perquè aquests comentaris poden desembocar en crisis d’identitat, frustració, depressió. [Baks]: En relació amb el tercer objectiu, de mostrar-nos com una part positiva de Banyoles, és difícil perquè som vistos com d’un barri marginal de la ciutat. Però som un més d’aquí a l’hora de col·laborar en les festes de Banyoles. Qualsevol activitat que es fa es realitza al centre i què passa amb els altres barris. [Assa]: L’entitat també intenta lluitar contra aquesta segregació urbanística, la qual contribueix en part a aquests problemes. Aquesta limitació d’espais fa que quan estem buscant un lloguer només ens ofereixin pisos en determinats barris. [Hady]: I això és important d’entendre perquè un altre prejudici que es té és que si els afrobanyolins vivim a la Farga o a Can Puig és perquè volem viure allà, per la necessitat d’estar junts amb la comunitat. I no és així realment. Potser t’agradaria viure en una altra zona perquè aquells habitatges no estan en les millors condicions possibles. O simplement no vols viure-hi. I et veus reduït a viure allà perquè no et volen llogar res en altres barris. [Assa]: És el prejudici que no sabem viure en societat o que si una persona negra va a viure en un determinat barri aquest perdrà el seu valor en el mercat immobiliari.

[Assa]: Cal visibilitzar la problemàtica. Quan exposes el racisme que suportes, la gent se sorprèn i fins i tot ho posen en dubte. I no és el meu punt de vista perquè afecta les limitacions que té la meva vida, el meu dia a dia. A través de la ràdio hi donem visibilitat. [Baks]: També hi ha la creença que si neixes aquí automàticament tens el DNI, però si els dos pares són nascuts fora del país et donen permís de residència i això impedeix, per exemple, que puguis votar.

[Assa]: La imatge que els mitjans de comunicació transmeten de les persones negres no s’ajusta gaire a la nostra realitat. Quan representen un negre en qualsevol sèrie et sorprens perquè tu no ets així. Amb les xarxes socials amplies més el teu camp de visió. En el meu cas, gràcies a Instagram vaig començar a seguir perfils i em vaig adonar de moltes coses. Vaig veure referents pròxims, de Catalunya, i que podia ser com ells, i tenir èxit més enllà del que la societat ens atribueix: treballar amb les feines més precàries. En l’àmbit educatiu el meu referent més directe eren els meus germans grans, que havien estudiat. En la televisió sempre apareixem com a testimonis, no se’ns té en compte com a professionals. [Hady]: És una visió molt limitada. Només mostren un perfil, que també existeix. Des de la persona que està en situació irregular fins a la que li està sent difícil trobar una manera per viure. Aquesta realitat existeix. Però també hi ha una diversitat increïble que no es mostra. Els mitjans estan contribuint a construir una única imatge del que ets, i és molt estigmatitzada. O és un personatge per fer-ne burla, innocent i sense intel·ligència, o la utilitzen per fer referència al conflicte, a la delinqüència. I nosaltres, en el dia a dia, hem de fer front a l’opinió que pugui tenir la gent d’origen local, però també a l’opinió que té la gent de la comunitat perquè ets diferent del que ells pensen que hauries de ser.[Hagi]: El missatge que donen els mitjans sobre nosaltres és molt superficial i bàsic, ridícul, et rebaixa. No es fa pedagogia. I això es replica després al carrer, a les botigues. [Baks]: Perquè encara se’ns presenta com a víctimes i oprimits. Hem de demostrar més que els blancs. Si estem a la universitat es pensen que és quelcom excepcional, però després ja t’inclouen, ja ets d’aquí.

[Baks]: Diuen que per posar fi al racisme s’ha de viatjar, i amb el feixisme, que s’ha de llegir. Es viatja molt i es llegeix molt però no hi ha cap canvi. Quan els occidentals viatgen a l’Àfrica es queden amb la superficialitat, amb el paisatge, els animals. Te’n vas allà perquè queda molt bé a Instagram i et fa ser obert però no et preocupes pel teu veí que és africà i et pot ensenyar moltes coses. T’agraden les trenes i els vestits, però no vols fer un cafè amb la persona. [Hady]: Només es volen els elements visuals, moderns, el folklore i no els problemes de lloguer.

[Hady]: Has de fer una feina activa per canviar aquest pensament; els prejudicis s’hereten. Com més gran soc, més gent se’m dirigeix en castellà i quan era petit, adolescent, no em passava. Perquè em veuen com si fos un jove acabat d’arribar, un menor no acompanyat. Però soc de Banyoles i tinc un castellà lleig. Hem de ser conscients del que està passant. Nosaltres hem anat a l’escola, a l’institut, a la universitat… i són gent de la nostra mateixa edat, que han tingut afrobanyolins a les aules i hi han interactuat, els que han heretat aquest pensament i que ens parlen, per exemple, en castellà. Com s’entén això. [Assa]: Nosaltres ens hem fet grans, però aquell pensament racista encara continua, s’ha heretat. [Baks]: No canviarà aquest pensament. Perquè mentre nosaltres estem lluitant per canviar-ho, els que estan en contra també estan treballant. La ideologia d’extrema dreta també s’hereta, es transmet. Una cosa és a l’aula, on tothom és igual, i l’altra és fora de l’escola. A mi em preocupa el que passa a fora.

[Assa]: Sí, tenen més força que nosaltres. Primer perquè d’entrada tenen dret a vot, cosa que nosaltres no tenim. No podem opinar sobre la societat de la qual formem part. Els meus pares són de Mali i jo tinc la nacionalitat de Mali, un país on mai he estat. La dreta sempre avança perquè és blanca, és l’hegemonia, te dret a vot i la seva representació a les esferes de poder és molt més important que la nostra. Sempre se’ns convida a les jornades de interculturalitat, però per què no som a les de medi ambient, per exemple. Per a la foto està molt bé però per prendre decisions estem en segon pla. [Hady]: Sense la nacionalitat no podem treballar en l’administració pública, que és el lloc on es poden generar canvis en el sistema. Es pot sol·licitar, però és un tràmit administratiu llarg, que pot durar fins a sis anys, i costós.

[Assa]: És racisme institucional, que directament no et deixa i et marca i no et permet canviar les coses. Una altra cosa és el microracisme, els comentaris que et poden fer al carrer.

[Hady]: Com a pedagog m’agradaria emprendre un projecte social i educatiu amb la gent de la meva comunitat o amb persones en risc d’exclusió social. Com el que fem al MAS, a l’entitat, però fora de l’activisme, professional. Per generar un canvi primer ho has de fer en un àmbit local, que després repercuteix globalment. Però ara mateix estic buscant feina. [Assa]: Quan en la meva adolescència vaig conèixer el MAS, em va ajudar i em va fer créixer la meva autoestima. Em va ajudar a parlar del racisme, una violència que la gent ignora. Estic estudiant psicologia i m’agradaria investigar les conseqüències psicològiques que té el racisme. I continuar en l’associacionisme, amb una entitat que creixi. [Baks]: El meu somni era ser mediador intercultural. Tinc les capacitats, parlo set idiomes, però no tinc el títol. Vaig arribar de Gàmbia i em vaig espavilar. Volia fer el camí difícil: volia fer la vida aquí.