Glasgow és l’escenari des d’avui i fins al 12 de novembre de la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic COP26, organitzada pel Regne Unit en col·laboració amb Itàlia. La conferència, prevista inicialment per al novembre del 2020 i ajornada per la pandèmia del coronavirus, ha despertat un gran interès després que la majoria de països i organismes internacionals hagin assegurat que, aquest cop sí, es prendran seriosament l’amenaça climàtica i, sobretot, pel canvi als Estats Units d’un president pràcticament negacionista a un altre que diu que està decidit a actuar.

Els successos meteorològics dels darrers mesos –grans incendis, temperatures tòrrides a les zones fredes del planeta i aiguats arreu del món– han estat un recordatori tràgic dels efectes del canvi climàtic i els governants no han tingut més remei que admetre que “no hi ha planeta B” i que cal actuar de pressa. Fins i tot, un dels motius de la falta de subministraments procedents de la Xina que hi ha arreu del món és el desig de Pequín de no superar els límits en l’emissió de gasos contaminants.

Totes aquestes declaracions, però, no sembla que hagin convençut els activistes pel medi ambient, que arriben a la cimera plens d’escepticisme. La gran icona del moviment ecologista mundial, l’activista sueca Greta Thunberg, ho va resumir molt bé en una al·locució el 28 de setembre passat que s’ha fet viral. Thunberg es va mofar de les paraules grandiloqüents dels líders mundials quan fan servir expressions com “no hi ha planeta B”. Thunberg va repetir frases com aquestes, pronunciades per polítics com ara el president dels EUA, Joe Biden, i el primer ministre britànic, Boris Johnson, acompanyant les paraules amb un explícit “bla, bla, bla”. “Economia verda… bla, bla, bla”, “emissions zero… bla, bla, bla”, va etzibar l’activista a l’auditori.

Els líders mundials, els tècnics i els activistes climàtics tenen aquests dies el repte de convertir la xerrameca en fets concrets i posar al dia el Protocol de Kyoto, del 1997, que proposava rebaixar les emissions per reduir els gasos amb efecte d’hivernacle, i els Acords de París, del 2015, per prevenir l’escalfament global del planeta.

“La cimera és molt important i és imprescindible que els governs tornin a avançar cap a l’objectiu dels Acords de París de limitar l’escalfament del planeta a 1,5 graus”, diu la responsable de canvi climàtic de Greenpeace Espanya, Tatiana Nuño. Per arribar a aquest objectiu –hi afegeix–, “cal que es prenguin mesures reals per eliminar els combustibles fòssils, que són el principal responsable del canvi climàtic”. Així mateix, Nuño recorda que els països desenvolupats es van comprometre a aportar 100.000 milions de dòlars anuals (uns 86.000 milions d’euros) als països amb menys recursos perquè facin una transició energètica i econòmica i puguin complir els objectius de París. “Falten 20.000 milions de dòlars per arribar-hi”, lamenta Nuño.

Manola Brunet, catedràtica de climatologia de la Universitat Rovira i Virgili (URV), creu que en els darrers temps hi ha hagut algunes “notícies positives” per al medi ambient, com ara els plans del Regne Unit de reduir a zero les emissions d’aquí a l’any 2050 i l’aposta de Biden per les energies verdes, que de moment topen amb la resistència del Congrés. El problema –avisa– és que, ara per ara, tot això són només declaracions d’intencions. “S’està allunyant el problema de l’emergència climàtica cap a mitjan segle. És fàcil prometre coses per al 2050 quan saps que a tu no et demanaran responsabilitats”, assenyala Brunet. “Esperem que els objectius de disminució d’emissions que es fixin a Glasgow siguin ambiciosos”, diu la catedràtica de la URV, que adverteix, però, que caldria que, a més, fossin vinculants. A hores d’ara, “l’ONU no té cap possibilitat de fer complir les propostes. Cada país ho fa de manera voluntària”, hi afegeix.

Els governs ja fa anys que es dediquen a xutar la pilota endavant, però les dades del canvi climàtic són cada cop més alarmants. “Segons l’últim estudi de l’ONU, el 2030 augmentarien les emissions un 16%, quan les recomanacions científiques diuen que cal reduir-les a la meitat aquesta dècada”, remarca Nuño. “Estem en una situació crítica i no podem anar retardant les solucions”, subratlla Brunet, que recorda que un escenari climàtic amb tres o quatre graus més de temperatura mitjana del planeta comportarà greus “trastorns en els ecosistemes” que perjudicaran, especialment, els països més vulnerables als efectes del canvi climàtic.

En el costat positiu de la balança hi ha, destaca Nuño, el “ressorgiment del moviment mundial contra el canvi climàtic i una societat cada cop més conscienciada amb els Acords de París”.