“No cal ser valents per fer aquesta adaptació; més que a l’ombra de Chicho Ibáñez Serrador, ens hem sentit sota el seu paraigua.” Rodrigo Cortés, el director de Buried i Luces rojas, va resumir així en el recent Festival de Sitges l’esperit amb què ell i tres cineastes més, Rodrigo Sorogoyen, Paula Ortiz i Paco Plaza, han rodat quatre nous episodis que posen al dia la mítica sèrie Historias para no dormir , produïda en diferents períodes entre el 1966 i el 1982.

Amazon i TVE, amb Alejandro Ibáñez (fill del cineasta i creador d’Un, dos, tres) en l’equip de producció, han fet quatre episodis filtrats per la mirada de cineastes actuals de prestigi, i interpretats per actors que són també de primera fila, molts d’ells catalans: Eduard Fernández, Miki Esparbé, David Verdaguer, Inma Cuesta, Raúl Arévalo.... Avui s’estrenen a a Amazon els quatre episodis, i hi ha en projecte més capítols.

Tots els directors es declaren deutors i entusiastes del llegat d’Ibáñez Serrador. Paula Ortiz (La novia) va subratllar a Sitges: “Shakespeare, Lorca o Chicho Ibáñez Serrador són clàssics i sobreviuen al temps i l’espai; quan els agafes i els remenes, donen una llum nova.” Paco Plaza va descriure el programa com la “catequesi” i el seu creador com “una influència fonamental”.

La broma, amb guió i direcció de Rodrigo Cortés, és un remake lliure de la història d’Ibáñez Serrador. Eduard Fernández, Nathalie Poza i Raúl Arévalo interpreten un triangle de personatges poc edificants, disposats a trair-se entre si. El asfalto, dirigit per Paula Ortiz, adapta la història original, plena de surrealisme i suspens, amb els actors Dani Rovira i Inma Cuesta.

Rodrigo Sorogoyen és l’encarregat de dirigir El doble, un relat protagonitzat per David Verdaguer i Vicky Luengo i ambientat en un futur no gaire llunyà, en un món en què la intel·ligència artificial i les màquines ocupen un espai cada vegada més gran en les relacions humanes. Paco Plaza ha dirigit Freddy, protagonitzat per Miki Esparbé, Adriana Torrebejano i Carlos Santos. No es tracta d’un remake en aquest cas: trasllada l’espectador al rodatge d’un episodi de la sèrie original, en què el ventríloc protagonista estableix una relació inquietant amb el seu nino.