La pandèmia ha posat en evidència que el sistema per controlar la circulació de virus respiratoris té, per dir-ho d’alguna manera, molt marge de millora. A Catalunya, com en molts altres territoris, ja fa anys que hi havia una estructura creada amb aquesta finalitat, que tenia la grip com a principal maldecap. L’esclat del coronavirus ha sobrepassat aquesta estructura i Salut ja treballa per millorar-la, per tal d’aconseguir una panoràmica de la propagació de virus respiratoris tan fidel com sigui possible. Les dades actuals són “esbiaixades i incompletes”, segons fonts mèdiques ben coneixedores del sistema de rastreig.

El programa de vigilància actual es coneix com a Pidirac (pla d’informació de les infeccions respiratòries agudes a Catalunya) i el seu objectiu és disposar, durant la temporada d’hivern, d’informació actualitzada diàriament sobre el grau d’activitat dels diferents virus que puguin provocar un increment important de la demanda assistencial. Aquest pla es nodreix de diverses fonts, principalment externes. En primer lloc, hi ha els diagnòstics de malalties de notificació obligatòria, que, basant-se en sospites clíniques, fan els metges de primària. El sistema de notificació dels laboratoris de microbiologia dels hospitals públics i privats de Catalunya és un altre suport important, ja que ofereix dades ja validades per analítiques. A més, els experts també consulten les dades de mortalitat per si se’n detecta un excés.

Però tot això són dades externes al Pidirac, a les quals es recorre per complementar una xarxa pròpia de metges sentinella distribuïda pel territori català. Es tracta de només 56 especialistes (33 metges de família i 23 pediatres), repartits en 44 centres d’atenció primària que, davant d’un cas d’infecció respiratòria aguda, poden recollir mostres de secrecions nasofaríngies i encarregar-ne un estudi virològic a un laboratori de referència.

Actualment, i més arran de l’entrada en pandèmia, aquesta xarxa és escassa i necessita guanyar musculatura. Els 56 metges només poden recollir un parell de mostres setmanals i únicament cobreixen el 0,9% de la població catalana, de manera que el Departament de Salut ja treballa en una millora d’aquesta xarxa de detecció. La intenció, segons fonts coneixedores del projecte, és ampliar la quantitat de metges sentinella no només als CAP, sinó implicant-hi també els hospitals per tal d’aconseguir una quantitat de mostres significativa i representativa de tota la població del país, no només en clau geogràfica, sinó també per gènere, edat i altres factors.

Anna Martínez, cap del Servei de Control Epidemiològic i Resposta a Alertes i Emergències, admet que, en el format actual, el Pidirac “és un sistema més qualitatiu que quantitatiu” i que s’ha començat a treballar en una remodelació del sistema, per bé que encara s’està en una fase molt inicial del projecte. “Tenir una vigilància més àmplia farà que la foto que n’obtinguem sigui més precisa en relació amb la circulació dels virus respiratoris”, explica.

La intenció és que el nou sistema sigui capaç de determinar amb més agilitat i precisió quines són les variants que circulen –no només del coronavirus, també de la grip i de qualsevol altre virus– i estar al cas de possibles mutacions. Per això caldran més ulls per controlar els virus, però encara no s’ha determinat quants. Dependrà de càlculs estadístics en funció de la representativitat que es busqui i del nombre de mostres que es vulguin recollir setmanalment. Tot plegat estarà condicionat també pels recursos econòmics que s’hi puguin destinar. L’entrada en vigor del nou sistema encara no té data concreta, però podria ser quan el coronavirus esdevingui endèmic en comptes de pandèmic. Amb una mica de sort, un cop passi l’hivern.