El nou impost de plusvàlues permet triar el millor càlcul
El contribuent tributarà pel guany real o pel sistema objectiu i no haurà de pagar si ven l’immoble a pèrdues
Hisenda busca l’encaix constitucional del segon impost que més aporta als municipis
“Dilluns arreglo això de les plusvàlues.” Amb un to col·loquial de míting dissabte en el congrés del PSOE andalús, la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, va voler calmar els contribuents i alcaldes sobre l’estocada final del Tribunal Constitucional a l’impost de les plusvàlues, el segon tribut que aporta més a les arques locals (1.718 milions el 2020) i només superat per l’IBI (de béns immobles). En la reunió inusual en dilluns –avui és la festa de l’Almudena–, el Consell de Ministres va aprovar ahir una reforma de l’impost que vol evitar la inconstitucionalitat i ho fa oferint ara dues vies de càlcul al contribuent perquè triï la millor: o tributar pel guany real en la venda del sòl o bé pel sistema objectiu (aplicant nous coeficients sobre el valor cadastral que van des del 0,13, quan ha passat un any entre compra i venda, fins al 0,45, si passen 20 anys o més), de tal manera que en quedi exempt si ven a pèrdues.
El que el TC va fer el 26 d’octubre va ser declarar inconstitucional la fórmula per calcular la base imposable de l’impost sobre l’increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana (IIVTNU), que és el seu nom tècnic, i amb una tesi: presumir que els terrenys es revaloren any rere any és una lògica vàlida en anys de bonança, en què els preus pugen i pugen, però no quan el mercat es deprimeix. “La realitat econòmica ha destruït la presumpció de revaloració anual dels terrenys urbans abans referida que va operar en la ment del legislador”, va dictaminar el TC en la tercera sentència contrària a les plusvàlues des del 2017. El TC, però, veta l’opció que el contribuent reclami l’impost excepte si ja tenia obert un recurs abans de la data de la sentència. Fonts d’Hisenda detallen a aquest diari que en l’impasse entre les dues legalitats formalment no hi ha impost i que els efectes jurídics depenen del TC, perquè Hisenda es limita a recuperar l’impost a partir de demà si avui apareix publicat ja en el BOE el nou decret.
Curiosament, Montero va ser vetada a l’hora de presentar el seu decret que retorna la constitucionalitat a l’impost, i el repte de l’explicació oficial va ser per a la ministra portaveu, Isabel Rodríguez. “La norma retorna la seguretat jurídica als ajuntaments, que no hauran de retallar els serveis, i també als contribuents, que no pagaran ni un sol euro en impostos quan la compravenda no generi beneficis”, va raonar.
Encara inconstitucional?
En conèixer el reial decret del nou impost, els tècnics del Ministeri d’Hisenda (Gestha) van alertar que podria incórrer encara en una inconstitucionalitat pel fet que sigui precisament un decret solitari i no es faci a través d’una nova llei d’hisendes locals de la qual pengi el decret. És per això que Gestha n’aconsella la tramitació com a projecte de llei. Els tècnics d’Hisenda alerten també que la justificació de la diferència de valor en la transmissió és l’escriptura, i correspon a cada ajuntament provar que el valor de transmissió és superior a l’escripturat, una fita que podria ser impossible per a la majoria dels serveis tributaris municipals, que tenen “molt pocs funcionaris” especialitzats. La recaptació per l’impost sobre les plusvàlues ha caigut un 32% per culpa de la pandèmia i la frenada de la construcció: des dels 2.519 milions del 2019 als 1.718 milions del 2020.
LES XIFRES
La llei contra copagaments sanitaris obre un nou xoc
El Consell de Ministres va aprovar ahir el projecte de la nova llei d’equitat universal i cohesió en l’accés a la sanitat pública, un text que substitueix el del 1997 i que pretén tancar la porta a nous copagaments o repagaments (que al que es fa via impostos en un primer finançament no s’hi afegeixi un recàrrec posterior en el moment del servei). La llei, presentada per la ministra de Sanitat, la socialista Carolina Darias, obre un nou xoc amb Podem, que veu que “segueix en la senda de la privatització” de la sanitat pública i amenaça de no votar-la.
La llei fixa que el sistema de salut prioritza la prestació pública en l’atenció sanitària, però manté una porta oberta a utilitzar mecanismes de col·laboració publicoprivada en cas de necessitat. “És una llei de tot el govern de la qual estem molt satisfets”, va dir Darias. Pel portaveu de Podem al Congrés, Pablo Echenique, la nova llei “malvèn la sanitat a voltors” i rebrà esmenes del soci al Congrés.