El Tribunal Constitucional (TC) creu que la pròrroga de sis mesos del segon estat d’alarma va ser “infundat” i “no raonable”. Entre els arguments, esgrimeix que va quedar “gairebé cancel·lat” el règim de control del Congrés.

De fet, el juliol passat el tribunal ja va declarar inconstitucional el primer estat d’alarma. Ara el Constitucional dona la raó en part al recurs de Vox tot i els vots particulars de quatre magistrats, entre ells, el del president del TC, Juan José González Rivas.

En canvi, sí que avala la limitació de circulació de persones en horari nocturn, la restricció d’entrada i sortida de persones en comunitats autònomes, així com al limitació de la permanència de grups de persones en espais públics, privats i en llocs de culte.

El tribunal creu que “la determinació temporal de la pròrroga de sis mesos es va realitzar d’una manera inconsistent amb el sentit constitucional que és propi d’un acte d’autorització i sense coherència”. I concreta que el que mereix una “censura constitucional” no és la durada de la pròrroga per si mateixa sinó pel “caràcter no raonable i infundat” de la decisió vist l’acord adoptat pel Congrés.

“La pròrroga va ser autoritzada quan les mesures limitatives de drets no anaven a ser aplicades immediatament pel govern espanyol, ja que se supeditava que es posessin en marxa a la decisió final dels presidents de les comunitats autònomes”, afegeix el tribunal.

Pel que fa a la capacitat de control del Congrés, el TC creu que es va veure “gairebé cancel·lat” sota l’estat d’alarma i recorda que “el control parlamentari no es pot deixar de banda en un estat constitucional en crisi”.

En canvi, en el seu vot particular, el president Juan José González Rivas considera “raonable” la connexió entre la durada de la pròrroga de l’estat d’alarma i les circumstàncies en un “moment històric” d’emergència sanitària. A més, afegeix que el Congrés “no va resultar privat dels instruments de fiscalització” durant l’estat d’alarma prorrogat. En definitiva, conclou que tant la pròrroga com l’actuació de les autoritats delegades va ser constitucional “o subsidiàriament susceptible d’una interpretació conforme a la Constitució”.

En la mateixa línia, també han presentat vots particulars els magistrats Juan Antonio Xiol, Cándido Conde-Pumpido i María Luisa Balaguer.