La indústria ha repetit el patró que van seguir els consumidors els primers dies de confinament amb l’adquisició del paper higiènic. Davant la possible amenaça que escassegés als estants dels supermercats, es van abraonar a adquirir els suficients rotllos per anar tranquils al vàter durant mesos, i la producció d’aquest producte va quedar sobrepassada.

“Ens trobem en un moment molt complex per a la indústria”, alerta, preocupat, Joan Tristany, director general d’Amec, la comunitat d’empreses industrials que agrupa firmes del sector de béns d’equipament, qui explica que la dificultat d’accés a les matèries primeres i a components està tenint un efecte en cadena. Els preus s’han disparat (mireu el gràfic adjunt), principalment perquè els costos logístics han pujat molt i perquè el preu de l’energia i del petroli, que és matèria primera per a alguns productes, també han tingut un comportament alcista en poc temps.

Aquest fenomen ha fet trontollar un model organitzatiu que es va instaurar en els anys vuitanta, conegut pel seu nom en anglès, just in time, és a dir, que les empreses funcionen amb estocs pràcticament inexistents, perquè això els estalvia tots els costos associats a l’emmagatzematge. Seat és una de les moltes firmes que té aquest model organitzatiu. Així funcionava fins que va arribar el virus, que gairebé va aturar totes les activitats productives durant cinc mesos i que ha anat complicant l’accés ràpid a matèries primeres o a components, un cop recuperada la producció. Així doncs, la indústria ha trobat en l’estocatge la solució a uns mesos de poc abastiment. Joan Tristany explica que algunes de les seves associades han decidit comprar components ni més ni menys que per a tot l’any 2022.

Així com han fet les empreses d’AMEC, moltes altres companyies d’aquí i d’arreu han multiplicat les seves comandes de manera que el joc d’oferta i demanda s’ha desbordat. Hi ha hagut un increment exponencial de la demanda i de l’estocatge de components i productes, en previsió que hi pugui haver aquest desabastiment de manera més perllongada del que semblava.

Per a Clàudia Canals, l’economista lead de CaixaBank Research, la crisi de la covid-19 comportarà un replantejament en molts àmbits dels processos productius. La gestió de l’estoc n’és un. “Sembla probable que observem un augment dels estocs, i també ho és que les empreses cerquin nous subministradors per incrementar la seva resiliència davant de possibles xocs. No pensem que sigui, però un canvi radical”, afegeix Canals.

Malgrat tot, l’economista lead de CaixaBank Research considera que és un bon moment per dur a terme canvis estratègics en l’àmbit industrial i empresarial. No només ho facilita una política monetària marcadament acomodatícia (diners barats), sinó també els fons europeus. Aquests, més enllà d’ajudar a la recuperació de les economies a curt termini, estan destinats a canviar, precisament, el model productiu europeu.

“No donem a l’abast”, explica Joaquim Badrinas, gerent de la firma terrassenca de teixit tècnic FinsaJob. Des de fa uns mesos, tenen la producció a ple rendiment per donar resposta a l’increment de comandes de clients que volen tenir més estoc i altres de nous que abans es proveïen de fabricants asiàtics. “A nosaltres en particular no ens han afectat les dificultats d’aprovisionament perquè els nostres proveïdors són a Europa, però sí que hem vist com el preu d’alguns fils escalava un 30% més respecte a l’any passat”, diu Badrinas.

Per a la Cambra de Barcelona, el desabastiment que estan patint les empreses al llarg de la cadena de producció, amb falta de matèries primeres o de productes, és un dels principals riscos a què s’enfronta l’economia catalana. Joan Ramon Rovira, director del centre d’estudis de la Cambra, explicava en la presentació del darrer informe de conjuntura econòmica que ara mateix moltes empreses tenen més dificultats per aprovisionar-se que durant la primera onada de la pandèmia. De fet, segons l’enquesta de clima empresarial de la Cambra, el 61% de les empreses de la indústria, més del 50% de la construcció i el 53% de les empreses del sector del comerç afirmen que tenen dificultats per aprovisionar-se.

Justament, l’estratègia de sobrestoc amb què ha funcionat durant anys l’empresa per a productes de càrrega per a vehicle elèctric, Circontrol els ha facilitat poder surfejar aquesta onada de desproveïment de components. Com explica Antoni Grau, director de desenvolupament corporatiu, tenir l’estoc sobredimensionat té un cost afegit, però els ha compensat. “Nosaltres competim en un mercat amb gegants, i el nostre valor afegit ha estat sempre l’atenció personalitzada i àgil, i per assolir-ho necessitàvem tenir estoc”, descriu Grau.

Més enllà de com està afrontant la indústria catalana aquest fenomen, hi ha diferents factors que expliquen com s’ha arribat a aquest punt de desabastiment.

Els diferents experts consultats expliquen que la principal causa ha estat la demanda acumulada com a conseqüència de la pandèmia. Quan es va reiniciar l’activitat mundial, les comandes es van multiplicar en molt poc temps i el ritme de recuperació de la producció no era suficient, així que es van començar a ajornar les dates de lliurament i es va general un coll d’ampolla global.

Els retards a l’hora de servir les comades, i l’efecte paper higiènic a les empreses, ha acabat fent més grossa la disparitat entre oferta i demanda. A tot això se li ha de sumar un desajustament de la logística internacional (vegeu les pàgines 28 i 29) i unes mesures de contenció de consum energètic al gegant asiàtic. En un moment com aquest en què la producció està més tensada, a Àsia –en concret a la Xina, la fàbrica del món– estan restringint l’ús de l’electricitat a les grans factories. Des del govern xinès han obligat a fer aturades de producció dos cops per setmana en tots els sectors, “no se sap si per reduir les emissions per complir els objectius mediambientals o per altres motius geopolítics”, diu Tristany. I quan la Xina s’atura, les cadenes de subministrament global sofreixen les conseqüències.

Anna López, directora del Kidscluster, un ecosistema de vuitanta empreses i entitats orientades a l’oci infantil i família, explica que hi ha molta preocupació en un sector que concentra en el mes de Nadal la major part de les vendes de tot l’any. “Tenint en compte que més del 70% de les joguines es produeixen a la Xina, hi ha empreses a les quals aquesta crisi de proveïdors els està afectant; en canvi, a d’altres que tenen fabricació pròpia o proveïdors locals, no tant”, diu López, que avança que l’estratègia generalitzada del sector depèn de diversificar la procedència dels subministradors.

El repte, doncs, és saber reaccionar per aguantar aquest cop i els que vindran.