La indústria ha repe­tit el patró que van seguir els con­su­mi­dors els pri­mers dies de con­fi­na­ment amb l’adqui­sició del paper higiènic. Davant la pos­si­ble amenaça que escas­segés als estants dels super­mer­cats, es van abra­o­nar a adqui­rir els sufi­ci­ents rot­llos per anar tran­quils al vàter durant mesos, i la pro­ducció d’aquest pro­ducte va que­dar sobre­pas­sada.

“Ens tro­bem en un moment molt com­plex per a la indústria”, alerta, pre­o­cu­pat, Joan Tris­tany, direc­tor gene­ral d’Amec, la comu­ni­tat d’empre­ses indus­tri­als que agrupa fir­mes del sec­tor de béns d’equi­pa­ment, qui explica que la difi­cul­tat d’accés a les matèries pri­me­res i a com­po­nents està tenint un efecte en cadena. Els preus s’han dis­pa­rat (mireu el gràfic adjunt), prin­ci­pal­ment perquè els cos­tos logístics han pujat molt i perquè el preu de l’ener­gia i del petroli, que és matèria pri­mera per a alguns pro­duc­tes, també han tin­gut un com­por­ta­ment alcista en poc temps.

Aquest feno­men ha fet tron­to­llar un model orga­nit­za­tiu que es va ins­tau­rar en els anys vui­tanta, cone­gut pel seu nom en anglès, just in time, és a dir, que les empre­ses fun­ci­o­nen amb estocs pràcti­ca­ment ine­xis­tents, perquè això els estal­via tots els cos­tos asso­ci­ats a l’emma­gat­ze­matge. Seat és una de les mol­tes fir­mes que té aquest model orga­nit­za­tiu. Així fun­ci­o­nava fins que va arri­bar el virus, que gai­rebé va atu­rar totes les acti­vi­tats pro­duc­ti­ves durant cinc mesos i que ha anat com­pli­cant l’accés ràpid a matèries pri­me­res o a com­po­nents, un cop recu­pe­rada la pro­ducció. Així doncs, la indústria ha tro­bat en l’esto­catge la solució a uns mesos de poc abas­ti­ment. Joan Tris­tany explica que algu­nes de les seves asso­ci­a­des han deci­dit com­prar com­po­nents ni més ni menys que per a tot l’any 2022.

Així com han fet les empre­ses d’AMEC, mol­tes altres com­pa­nyies d’aquí i d’arreu han mul­ti­pli­cat les seves coman­des de manera que el joc d’oferta i demanda s’ha des­bor­dat. Hi ha hagut un incre­ment expo­nen­cial de la demanda i de l’esto­catge de com­po­nents i pro­duc­tes, en pre­visió que hi pugui haver aquest desa­bas­ti­ment de manera més per­llon­gada del que sem­blava.

Per a Clàudia Canals, l’eco­no­mista lead de Cai­xa­Bank Rese­arch, la crisi de la covid-19 com­por­tarà un replan­te­ja­ment en molts àmbits dels pro­ces­sos pro­duc­tius. La gestió de l’estoc n’és un. “Sem­bla pro­ba­ble que obser­vem un aug­ment dels estocs, i també ho és que les empre­ses cer­quin nous sub­mi­nis­tra­dors per incre­men­tar la seva resiliència davant de pos­si­bles xocs. No pen­sem que sigui, però un canvi radi­cal”, afe­geix Canals.

Mal­grat tot, l’eco­no­mista lead de Cai­xa­Bank Rese­arch con­si­dera que és un bon moment per dur a terme can­vis estratègics en l’àmbit indus­trial i empre­sa­rial. No només ho faci­lita una política monetària mar­ca­da­ment aco­mo­datícia (diners barats), sinó també els fons euro­peus. Aquests, més enllà d’aju­dar a la recu­pe­ració de les eco­no­mies a curt ter­mini, estan des­ti­nats a can­viar, pre­ci­sa­ment, el model pro­duc­tiu euro­peu.

“No donem a l’abast”, explica Joa­quim Badri­nas, gerent de la firma ter­ras­senca de tei­xit tècnic Fin­sa­Job. Des de fa uns mesos, tenen la pro­ducció a ple ren­di­ment per donar res­posta a l’incre­ment de coman­des de cli­ents que volen tenir més estoc i altres de nous que abans es proveïen de fabri­cants asiàtics. “A nosal­tres en par­ti­cu­lar no ens han afec­tat les difi­cul­tats d’apro­vi­si­o­na­ment perquè els nos­tres proveïdors són a Europa, però sí que hem vist com el preu d’alguns fils esca­lava un 30% més res­pecte a l’any pas­sat”, diu Badri­nas.

Per a la Cam­bra de Bar­ce­lona, el desa­bas­ti­ment que estan patint les empre­ses al llarg de la cadena de pro­ducció, amb falta de matèries pri­me­res o de pro­duc­tes, és un dels prin­ci­pals ris­cos a què s’enfronta l’eco­no­mia cata­lana. Joan Ramon Rovira, direc­tor del cen­tre d’estu­dis de la Cam­bra, expli­cava en la pre­sen­tació del dar­rer informe de con­jun­tura econòmica que ara mateix mol­tes empre­ses tenen més difi­cul­tats per apro­vi­si­o­nar-se que durant la pri­mera onada de la pandèmia. De fet, segons l’enquesta de clima empre­sa­rial de la Cam­bra, el 61% de les empre­ses de la indústria, més del 50% de la cons­trucció i el 53% de les empre­ses del sec­tor del comerç afir­men que tenen difi­cul­tats per apro­vi­si­o­nar-se.

Jus­ta­ment, l’estratègia de sobres­toc amb què ha fun­ci­o­nat durant anys l’empresa per a pro­duc­tes de càrrega per a vehi­cle elèctric, Cir­con­trol els ha faci­li­tat poder sur­fe­jar aquesta onada de des­proveïment de com­po­nents. Com explica Antoni Grau, direc­tor de desen­vo­lu­pa­ment cor­po­ra­tiu, tenir l’estoc sobre­di­men­si­o­nat té un cost afe­git, però els ha com­pen­sat. “Nosal­tres com­pe­tim en un mer­cat amb gegants, i el nos­tre valor afe­git ha estat sem­pre l’atenció per­so­na­lit­zada i àgil, i per asso­lir-ho neces­sitàvem tenir estoc”, des­criu Grau.

Més enllà de com està afron­tant la indústria cata­lana aquest feno­men, hi ha dife­rents fac­tors que expli­quen com s’ha arri­bat a aquest punt de desa­bas­ti­ment.

Els dife­rents experts con­sul­tats expli­quen que la prin­ci­pal causa ha estat la demanda acu­mu­lada com a con­seqüència de la pandèmia. Quan es va rei­ni­ciar l’acti­vi­tat mun­dial, les coman­des es van mul­ti­pli­car en molt poc temps i el ritme de recu­pe­ració de la pro­ducció no era sufi­ci­ent, així que es van començar a ajor­nar les dates de lliu­ra­ment i es va gene­ral un coll d’ampo­lla glo­bal.

Els retards a l’hora de ser­vir les coma­des, i l’efecte paper higiènic a les empre­ses, ha aca­bat fent més grossa la dis­pa­ri­tat entre oferta i demanda. A tot això se li ha de sumar un desa­jus­ta­ment de la logística inter­na­ci­o­nal (vegeu les pàgines 28 i 29) i unes mesu­res de con­tenció de con­sum energètic al gegant asiàtic. En un moment com aquest en què la pro­ducció està més ten­sada, a Àsia –en con­cret a la Xina, la fàbrica del món– estan res­trin­gint l’ús de l’elec­tri­ci­tat a les grans fac­to­ries. Des del govern xinès han obli­gat a fer atu­ra­des de pro­ducció dos cops per set­mana en tots els sec­tors, “no se sap si per reduir les emis­si­ons per com­plir els objec­tius medi­am­bi­en­tals o per altres motius geo­polítics”, diu Tris­tany. I quan la Xina s’atura, les cade­nes de sub­mi­nis­tra­ment glo­bal sofrei­xen les con­seqüències.

Anna López, direc­tora del Kids­clus­ter, un eco­sis­tema de vui­tanta empre­ses i enti­tats ori­en­ta­des a l’oci infan­til i família, explica que hi ha molta pre­o­cu­pació en un sec­tor que con­cen­tra en el mes de Nadal la major part de les ven­des de tot l’any. “Tenint en compte que més del 70% de les jogui­nes es pro­du­ei­xen a la Xina, hi ha empre­ses a les quals aquesta crisi de proveïdors els està afec­tant; en canvi, a d’altres que tenen fabri­cació pròpia o proveïdors locals, no tant”, diu López, que avança que l’estratègia gene­ra­lit­zada del sec­tor depèn de diver­si­fi­car la pro­cedència dels sub­mi­nis­tra­dors.

El repte, doncs, és saber reac­ci­o­nar per aguan­tar aquest cop i els que vin­dran.