La veterinària Hipra –amb seu a Amer, una plantilla de 2.000 persones i una facturació de 319 milions d’euros– va adquirir al setembre la biotecnològica GoodGut. Es tracta d’una spin off de la Universitat de Girona i de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona Josep Trueta (Idibgi), especialitzada en tests no invasius per al diagnòstic i tractament de malalties digestives.

La firma de la Selva va fer un pas endavant en la seva aposta per reforçar la divisió de salut humana en una empresa emergent que ja comercialitzava al mercat espanyol tres productes i en té tres més en fase de desenvolupament. “Aquesta operació permetrà l’expansió mundial dels nostres productes a través d’un soci fort i del territori. És a més un indicador de la maduresa de l’ecosistema emprenedor”, van explicar fonts de l’spin off fundada per Mariona Serra Pagès, Xavier Aldeguer, Jesús Garcia-Gil i Jaume Amat el 2014.

Pocs dies després de fer-se pública aquesta adquisició, de la qual no ha transcendit la quantitat, la històrica farmacèutica catalana Uriach va anunciar que venia a MCH Private Equity, una firma espanyola d’inversió, i a diferents family offices catalanes la seva divisió B2B, que inclou l’R+D, la fabricació, les llicències i el subministrament de medicaments farmacèutics.

La farmacèutica, amb una facturació de 240 milions d’euros, es concentrava així en els productes sense recepta, una aposta que va començar fa uns anys i que havia anat agafant volada tant per l’increment de desenvolupament de producte propi com per la via de l’adquisició.

Són alguns dels exemples que mostren que la pandèmia no ha alterat els plans en els quals estava immers el sector farmacèutic a Catalunya. Aquest ha seguit en el seu camí de redefinició de les seves estructures en recerca i desenvolupament (R+D), el mateix que fa una dècada van engegar els gegants farmacèutics arreu del món (Lilly, Pfizer, GlaxoSmithKline).

Es tracta d’un procés de reestructuració interna de la innovació i, alhora, un apropament a les firmes biotech. “Bàsicament consisteix en el fet que les farmacèutiques estableixen sinergies amb una xarxa d’empreses de recent creació, molt especialitzades i àgils que han obert investigacions molt innovadores en les primeres fases de desenvolupament”, explica Ignasi Belda, emprenedor i expert en el sector de la biotecnologia.

No vol dir, però, que les empreses grans ja no facin recerca, sinó que l’ecosistema s’ha ampliat i cada tipologia de companyia ha anat especialitzant-se. De manera que les firmes de més dimensió tenen més capacitat per fer evolucionar la innovació en etapes més avançades, que és quan es necessita més múscul financer (assajos clínics, la producció del fàrmac o la distribució), i han cedit a les empreses emergents la incidència en les primeres etapes de desenvolupament dels fàrmacs, quan es requereix ser altament innovador, àgil i versàtil.

Just abans de la pandèmia, la farmacèutica Esteve va tancar el seu centre d’R+D al Parc Científic de Barcelona, i va transferir el seu personal de recerca, més de 80 persones, a WeLab, una bioincubadora que ha creat amb el Centre Tecnològic Leitat especialitzada en biomedicina. També la farmacèutica Ferrer va abaixar la persiana dels dos centres de recerca que tenia a Catalunya i alhora va crear una divisió nova per identificar oportunitats d’adquisició en el sector biotech.

Maribel Berges, CEO d’una firma biotech i molt coneixedora de l’ecosistema emprenedor, confirma que hi ha hagut una tendència a la superespecialització en el sector i que, en general, s’ha despertat més l’interès per donar suport a les empreses emergents. La pandèmia, a més, ha contribuït a assenyalar aquest sector com a estratègic.

Judit Anido, la directora general de la patronal del sector de la salut i les ciències de la vida a Catalunya, CataloniaBio & HealthTech, assegura que el volum de recerca i desenvolupament no para de créixer, i la inversió en el sector biotech ha sortit reforçada.

De fet, segons les darreres dades disponibles, les empreses emergents de salut de la bioregió de Catalunya han aconseguit sumar 226 milions d’euros d’inversió durant el 2020. Es tracta de la xifra més alta de tota la seva història, que gairebé duplica els 123 milions aconseguits el 2019, l’anterior màxim històric.

Anido creu: “Arribats a aquest punt, necessitem que el govern faci polítiques que incentivin les sinergies i interaccions entre empreses grans i petites, perquè serà així com es fomentarà el creixement sostenible i la competitivitat a escala mundial.”

Ara com ara, a la bioregió catalana hi ha al voltant de 1.200 empreses que facturen 20.000 milions d’euros, només al darrere de l’automoció si ens centrem en els sectors d’un alt component innovador, que generen més de 55.000 llocs de feina i representen més del 7% del PIB català.