Finalment, un autor (Antoni Simon) i un editor (Rafael Dalmau) han decidit posar “miracle català” al títol d’un llibre: Els orígens del miracle econòmic català (ca. 1500 – ca. 1800) (Barcelona, 2021). Fins ara, sabíem coses que explicaven els llibres dedicats a altres miracles econòmics: japonès, alemany, irlandès, europeu, de l’Àsia de l’est. A més, sembla que el miracle econòmic català és de molt llarga durada: només els orígens duren tres segles!

L’objectiu del llibre és explicar-ne els mecanismes bàsics, resumint el bé de Déu d’estudis monogràfics apareguts els darrers decennis (que és quan es disparen les recerques). L’índex inclou: 1) el creixement agrari extensiu i l’especialització vitícola, amb la densificació de la xarxa parroquial, 2) la diversificació de les activitats productives a la Catalunya dels masos, 3) la fabricació d’aiguardent, 4) la llana als orígens de les empreses fabrils, 5) la nova indústria cotonera i el pas dels gremis a les associacions, 6) l’emergència d’unes classes mitjanes urbanes, 7) els impresos i la formació d’un mercat de la informació, 8) aquest mercat estava basat en l’alfabetització (a finals del XVIII, a les ciutats, entre el 41% i el 53%).

La conclusió és que, els primers anys del XIX, es va “cap a un estat liberal espanyol amb dues economies diferenciades”. El 1797, la població activa industrial catalana és un 25% del total; la valenciana, el 19%, i la mitjana espanyola, un 15% (o menys, car aquest 15% inclou Catalunya i València). Però caldria afegir-hi que també el camp –amb les masies, i els masets– era diferent.

En qualsevol cas, el que sembla decisiu és que -abans i després de 1600- la societat catalana adopta i/o genera petites i grans innovacions en tots els camps: en la producció agroalimentària, en el tèxtil, en la construcció, en el transport i la comunicació, en l’educació i la sanitat, en les fórmules empresarials, en la política. Fins ara, però, no existeix un recull (un llibre, una exposició, un web) d’una selecció d’aquestes innovacions.

No és fàcil de fer. El Lemelson Center for the Study of Invention and Innovation de Washington no fou creat fins l’any 1995. Està ubicat –llegim– a la Smithsonian Institution, i programa i fabrica cada any una gran exposició temàtica, utilitzant els impressionants fons de la Smithsonian. Alguns títols d’aquestes exposicions són: Solar on the line, Toying with invention, Inventive minds, Immigrant inventors, Inventing ourselves, Who invented the environment?, Women inventors, The electric guitar.

Per conèixer les innovacions catalanes que han fet possible –i segueix- el miracle econòmic català, l’observador extern pot ésser útil: les declaracions de Patrimoni de la Humanitat de la Unesco, les diverses versions de Wikipedia, els catàlegs de les peces dels grans museus del món, les enquestes de Time Out.

Només dos exemples. U: es poden trobar –i geolocalitzar- instal·lacions amb el nom català inconfusible de “masia” a, com a mínim, 30 estats dels cinc continents! Feu la prova a Google. Dos: es pot trobar l’arma de foc catalana coneguda com a “miquelet” a museus d’una extensa franja del món: d’Itàlia a Sri Lanka!

Del miracle econòmic català (amb masies i miquelets) a fora en saben coses. Per això venen. A estudiar, a treballar, a invertir, a fer vacances.