El govern manté con­tac­tes con­ti­nu­ats amb la CUP per acon­se­guir un acord que per­meti apro­var el pres­su­post i no vol comen­tar cap esce­nari alter­na­tiu perquè, avui, diu que no el pre­veu. “El govern vol apro­var el pres­su­post amb la CUP perquè aquest pres­su­post és el de l’acord d’inves­ti­dura, la renda uni­ver­sal bàsica i l’energètica pública. El govern està con­vençut que serem capaços d’arri­bar a un acord”, afir­mava ahir la por­ta­veu de l’exe­cu­tiu, Patrícia Plaja, en una com­pa­rei­xença pública després del con­sell exe­cu­tiu extra­or­di­nari que va apro­var la llei de mesu­res fis­cals, finan­ce­res i admi­nis­tra­ti­ves que acom­pa­nya la pro­posta de pres­su­post apro­vada dimarts. I el mateix feia el pre­si­dent, Pere Ara­gonès, en una con­ferència al fòrum Bar­ce­lona Tri­buna, en què es va mos­trar “con­vençut” que el pres­su­post per al 2022 s’apro­varà “amb el suport dels socis de la inves­ti­dura”.

Ni la por­ta­veu de l’exe­cu­tiu ni Ara­gonès defu­gien els des­a­cords actu­als que expli­ci­tava ahir mateix la CUP, però posa­ven l’accent en els acos­ta­ments. Així, per exem­ple, el govern sosté que el 80% de les mesu­res de l’acord d’inves­ti­dura d’ERC amb la CUP estan “pla­ni­fi­ca­des” o exe­cu­ta­des i que la mei­tat d’aques­tes mesu­res depe­nen de l’apro­vació del pres­su­post. Per exem­ple, la inter­na­lit­zació del ser­vei d’atenció telefònica 061 Salut Res­pon, una de les exigències de l’Esquerra Inde­pen­den­tista i que s’inclou entre les mesu­res del pro­jecte de llei d’acom­pa­nya­ment del pres­su­post. Abans que acabi el con­tracte de con­cessió pri­vada del ser­vei, Salut es com­pro­met a ela­bo­rar un full de ruta que inclo­gui el cost que suposa per al depar­ta­ment ges­ti­o­nar direc­ta­ment el ser­vei, el calen­dari, el pres­su­post reque­rit i els meca­nis­mes legals per fer-ho efec­tiu. “No és tan sen­zill, no es pot fer un dia per l’altre”, defensa la por­ta­veu.

En una entre­vista a Cata­lu­nya Ràdio, el dipu­tat de la CUP Xavier Pelli­cer cri­ti­cava la “lle­tra petita” d’aquesta mesura adver­tint que només es com­pro­me­tia a inter­na­lit­zar “la part d’interès sani­tari”, amb la pos­si­bi­li­tat que en que­din fora els tele­o­pe­ra­dors que tenen una situ­ació labo­ral més precària, segons ell. Pelli­cer ho valo­rava en el marc de la nova pro­posta que el govern ha fet a la for­mació i que inclou­ria la reducció de les ràtios d’alum­nes a infan­til i primària, la revisió del paper dels Mos­sos en els des­no­na­ments i la pos­si­ble inter­na­lit­zació del 112. L’oferta els va arri­bar dilluns i Pelli­cer posava l’accent en els des­a­cords. L’obs­ta­cle en el cas de les inter­ven­ci­ons dels Mos­sos és que es plan­teja com a “últim recurs”, men­tre que la CUP vol que ni tan sols es plan­tegi. Pel que fa al 112, que el govern admet que és una pro­posta que no forma part de l’avant­pro­jecte apro­vat ahir tot i que està sobre la taula, Pelli­cer con­clou que podria ser només una inter­na­lit­zació “par­cial”. El dipu­tat adme­tia “avenços” en la nego­ci­ació però veu “bas­tant llu­nyana” la pos­si­bi­li­tat d’un acord.

En la seva pro­posta a la CUP, el govern inclou una dis­po­sició addi­ci­o­nal que esta­bleix que la Gene­ra­li­tat no assu­mirà, en cap cas, cap cost en con­cepte del Cen­tre Recre­a­tiu i Turístic de Vila­seca. També es com­pro­met a no for­ma­lit­zar la can­di­da­tura als Jocs d’hivern del 2030 sense dur a terme una con­sulta ciu­ta­dana, que tin­dria lloc el 2022.

En la seva con­ferència d’ahir i en una referència implícita a les nego­ci­a­ci­ons amb els anti­ca­pi­ta­lis­tes, el pre­si­dent, Pere Ara­gonès, adme­tia que “en alguns àmbits segur que no s’avança sufi­ci­ent­ment ràpid, però hi ha can­vis que neces­si­ten temps i els recur­sos són limi­tats, encara que els com­pro­mi­sos hi són”. Abans que les bases de la for­mació deci­dei­xin aquest cap de set­mana sobre el pres­su­post català, la por­ta­veu del govern rebut­java valo­rar cap altra hipòtesi de futur que un acord amb la CUP: “No estem en l’esce­nari d’esmena a la tota­li­tat.”

Entre d’altres, el pro­jecte de llei de mesu­res fis­cals, finan­ce­res i admi­nis­tra­ti­ves inclou un ajor­na­ment de dos anys en el paga­ment de l’impost de suc­ces­si­ons per per­me­tre als hereus que l’han de pagar dis­po­sar de liqui­di­tat. El govern des­ti­narà el 20% dels ingres­sos de l’impost a les nucle­ars a pro­jec­tes de desen­vo­lu­pa­ment i tran­sició energètica als muni­ci­pis de l’àrea d’influència de les cen­trals. I el 20% dels ingres­sos de l’impost sobre trans­port elèctric es des­ti­na­ran al fons climàtic.