Les reaccions pel resultat de l’acord assolit en la Cop26 de Glasgow, després de dues setmanes de debat, reflecteixen des de diferents posicions el que la mateixa organització ja reconeixia en fer-lo públic dissabte a la nit: és un acord “imperfecte”, que ofereix un balanç desigual. Així, no hi ha grans acords, però sí tímids avanços i promeses de països rics respecte a l’eliminació dels combustibles fòssils per intentar –no pas assegurar– que el 2030 la temperatura mitjana del planeta no hagi pujat més d’1,5 graus. S’inicia la descarbonització, però progressiva. El fons pels països pobres continua sent una gran assignatura pendent.

La reducció en l’ús dels combustibles fòssils serà a diferents velocitats, i d’aquí sorpreses de darrera hora com la de l’Índia, amb suport xinès, que va aconseguir aprovar una esmena al text final canviant “eliminació progressiva” del carbó per “reducció”. Malgrat això, aquest és el primer cop que un document d’una negociació climàtica inclou referències a hidrocarburs. L’enviat especial pel clima dels Estats Units, John Kerry, també va fer costat a aquesta visió: “Cal reduir el carbó abans d’eliminar-lo”, va dir, remarcant que l’administració nord-americana es pren “seriosament” els compromisos climàtics, desfent el camí del president Trump, que va treure la primera potència mundial dels acords de París.

Alok Sharma, president designat per l’ONU de la Cop26, va defensar ahir la cimera dient que és en conjunt un “assoliment històric” que “ens posa en el camí d’eradicar el carbó de la història”. Més realista va ser el to de la Comissió Europea. La seva presidenta, Ursula von der Leyen, considerava ahir que s’ha aconseguit mantenir viu l’objectiu de limitar l’escalfament, però queda molt per fer encara. “El menys que podem fer és implementar les promeses tan de pressa com es pugui i, aleshores, apuntar més amunt”, hi va afegir.

La frustració d’entitats i partits ecologistes davant d’un compromís dels estats que consideren insuficient era patent. Ecologistes en Acció criticava que l’acord, “ una obligació dels països a actuar”, es manté sense “concretar mesures, temps clars i compromís real de finançament”. El coordinador federal de l’Aliança Verda, Juantxo López de Uralde, considerava que els acords “rebaixen encara més, si és possible, l’ambició i donen més vida al carbó”. Jennifer Morgan, directora de Greenpeace Internacional, advertia que “l’objectiu de 1,5 graus amb prou feines està viu”, però també que s’ha enviat un senyal que l’era del carbó s’està acabant, i “això és important”.

D’aquí a dotze mesos se celebrarà a Egipte la Cop27. Allà caldrà explicar els plans per augmentar les retallades d’emissions, i es veurà si els acords sectorials com el de la reducció del metà, automòbils i recursos forestals s’han traduït o no en polítiques concretes.