La llei d’amnistia del 1997 continuarà vigent. L’esmena registrada dijous pel PSOE i Unides Podem –corregint la seva pròpia llei– per supeditar al dret internacional la llei d’amnistia del 1977 en casos de delictes de lesa humanitat no suposa derogar ni deixar sense efecte aquesta normativa que ha impedit jutjar crims franquistes. No canvia res. Així ho va admetre ahir el ministre espanyol de la Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica, Félix Bolaños, que va precisar que l’esmena el que fa és ratificar la vigència de la llei d’amnistia del 1977. En una entrevista a Onda Cero va dir que les esmenes l’únic que fan és ratificar la situació vigent des del 2002, quan l’Estat espanyol va subscriure l’Estatut de Roma. “Des d’aquell moment s’aplica la llei d’amnistia i els tractats internacionals. Les esmenes valoren totes dues circumstàncies”, va explicar. Així, el ministre de la Presidència va admetre que això no implica cap canvi pel que fa a la possibilitat de jutjar crims franquistes, ja que la llei no es pot aplicar retroactivament. “No podem establir una norma l’any 2021 i que s’apliqui a actuacions que van tenir lloc l’any 1970 o 1972”, va assegurar Bolaños. Va insistir que la llei de memòria democràtica “no toca res”. Aquesta norma “no pot tocar la legislació penal”, ja que no és una llei orgànica i, a més, va reiterar que la Constitució Espanyola diu que les lleis penals no poden ser retroactives.

Això està lluny del que demanen els partits necessaris per aprovar la llei de memòria democràtica, com ara ERC, Junts, el PDeCAT, la CUP, EH Bildu i el BNG, que aquesta setmana han presentat fins a cinc esmenes conjuntes a la normativa. Durant l’entrevista, Bolaños va admetre converses amb Cs sobre la llei de memòria democràtica.