Veïns de Taradell van denunciar Fulgencio Sánchez, l’agutzil del poble, acusant-lo de ser roig, separatista i membre de la CNT, segons consta a la documentació del judici sumaríssim a què els tribunals franquistes el van sotmetre. Va ser condemnat a dotze anys i un dia de presó i el van tancar a la Model entre el 13 d’abril de 1939 i el 5 de juliol de 1941. Demà la família rebrà un document de mans de la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, que acredita la nul·litat d’aquella sentència en un acte de reparació jurídica a un total de 45 persones nascudes o residents en aquest municipi osonenc. Als 91 anys, la seva filla, Dolors Sànchez i Masip, ho espera amb candeletes. “Tinc moltes ganes d’anar-hi i veure-ho. És molt important recordar, però és molt trist. Jo era molt petita però me’n recordo molt bé. Tot era mentida, el meu pare era incapaç de fer mal a una altra persona”, defensa. L’home, natural de Torre Pacheco (Múrcia), no va voler parlar mai d’aquell episodi. Va tornar al poble i va refer la seva vida entre els veïns que l’havien denunciat. Va morir el 1977 a l’edat de 78 anys.

“El meu pare no volia parlar de res d’aleshores, va dir «ara ja som tots a casa, tanquem amb clau» i ja no va voler saber res més, en aquell temps no es podia parlar ni pel carrer”, rememora la filla. Durant el temps que va estar a la presó, feia manualitats per vendre-les i aconseguir alguns diners. “Recordo les cues que ens feien fer, li deixàvem la roba neta i ens emportàvem la bruta. El meu pare era molt manetes i rifava coses i un dia que hi vam anar li va donar al meu germà un bitllet de 100 pessetes, els cèntims que havia fet rifant el que feia”, explica la filla, que recorda haver-se de vacunar del tifus com a condició per poder visitar el pare a la Model.

La família ja sabia perfectament qui va denunciar-lo –“oi tant, en un poble es coneix tothom”, diu la Dolors–, però Sánchez no va mostrar mai cap ressentiment cap a cap veí. “Vivíem junts a la mateixa casa però mai mai mai no va dir ni piu, no es va parlar de res. La presó me l’ha explicada la meva mare”, assegura la neta, Carme Terricabras, que celebra l’entrega del desgreuge jurídic: “És tancar un cercle. Els morts no poden parlar, però al món dels vius hi ha gent que encara té ferides obertes, poder fer un reconeixement després de tants anys de silenci és d’agrair.”

En Fulgencio va anar a la presó, però n’hi va haver d’altres que van viure un desenllaç fatal. Una desena de les 45 víctimes de Taradell van ser condemnades a mort, de les quals vuit van ser afusellades al funest Camp de la Bóta, al límit entre Sant Adrià de Besòs i Barcelona, com ara l’exalcalde del municipi Ramon Blasi, executat el 1939 acusat de rebel·lió militar. En primer terme, els represaliats van ser conduïts a la presó de Vic i més tard van ser traslladats a la Model. N’hi ha que van acabar en penals de Santander o València, com en el cas de qui va ser el mestre de Taradell, Anastasi Aranda, jutjat dues vegades i a qui van retirar el títol de mestre i van excloure del servei educatiu. També va complir penes de presó l’exalcalde Adolf Roca.

L’acte de demà s’emmarca en les V Jornades de Memòria Democràtica d’Osona Repressió, Resistència i Clandestinitat, 1936-1975, organitzades per la Universitat de Vic, Òmnium Cultural d’Osona, l’Arxiu Comarcal, el Museu del Ter de Manlleu, el Museu de la Torneria de Torelló i l’Ajuntament de Taradell, amb el suport del Consell Comarcal.