“No és una mesura pedagògica, sinó que és una mesura repressiva contra el model de l’escola catalana.” D’aquesta manera resumeix la consellera d’Ensenyament de la Generalitat entre el 2010 i el 2016, Irene Rigau, la sentència del Tribunal Suprem contra la immersió lingüística. La titular del departament entre el 1999 i 2003, Carme Laura Gil, que és filòloga, observa que el tribunal ataca un mètode d’aprenentatge d’una llengua, però que el que importa és que la llengua catalana sigui la vehicular a l’escola, “i aquesta aposta l’hem anat perdent pel camí”. “És grotesc que s’ataqui un mètode pedagògic, és absolutament absurd, perquè ho han convertit en matèria política.” Gil qüestiona que sigui viable aplicar un 25% de l’ensenyament als alumnes, per exemple, de P3 i insisteix que el que és rellevant és que no es pot entendre que la llengua pròpia de Catalunya no sigui la llengua vehicular als centres educatius. “Això s’haurà perdut als tribunals però, si volem, no es perd a l’escola. I tampoc ho podem perdre fora de l’escola”, repta l’exconsellera. Rigau coincideix que “no té cap sentit” imposar un 25% a tota l’educació i ho atribueix al fet que “el Suprem no és una administració educativa”. L’extitular d’Ensenyament recalca que si fos així, el tribunal hauria previst les necessitats de l’alumnat, els requeriments curriculars, hauria tingut en compte el seu entorn i la resta de particularitats dels centres.

El mestre, pedagog i un dels pares impulsors del programa d’immersió des de l’administració, Joaquim Arenas, veu en perill el model d’escola catalana, que inclou la immersió, que és l’aprenentatge específic per a als alumnes que no tenen per llengua familiar el català. “No s’havia vist mai que els jutges dictaminessin sobre els espais de dedicació a la llengua i el seu aprenentatge, és una decisió política i de quina manera. No li toca”, censura. Per Arenas, la necessitat del model immersiu és plenament vigent.

Per la seva banda, el sociòleg Salvador Cardús constata que la immersió ja estava molt qüestionada abans de la intrusió del tribunal. “No sé si la sentència encara pot empitjorar la situació, però en tot cas la certifica”, assegura Cardús, que lamenta que un tribunal s’immisceixi en el sistema educatiu i “s’imagini que el pot normativitzar d’aquesta manera, amb proporcions exactes i homogeneïtzadores per a tot el país”. Tanmateix, el sociòleg no augura eficàcia al Suprem en la seva croada, perquè “no hi ha qui pugui ser capaç de quantificar això del 25% exacte” i perquè cada escola “prou feina té” a donar resposta als desafiaments de l’entorn. “Imaginar que es pot segregar la qüestió de la llengua d’aquest procés de l’aprenentatge i establir-hi proporcions numèriques em sembla que és un mena de món paral·lel. Els jutges no sé si no hi entenen o són monolingües que viuen en un país que no coneixen el nostre, no sé exactament què s’imaginen que decideixen, però el que hi ha a l’origen de tot això és gent que pretén crear malestar i divisió aprofitant la qüestió de la llengua”, reflexiona. “La sentència no forma part d’un debat pedagògic o lingüístic sinó d’un desafiament o una provocació política que troba una resposta afirmativa als tribunals espanyols perquè comparteixen aquest combat”, resol.

Des del món educatiu, el degà de la Facultat de Ciències de l’Educació Blanquerna-URL, Jordi Riera, no vol anar tan lluny sobre les motivacions que hi ha darrere de la sentència, però repta els qui van judicialitzar la immersió a explicar els seus objectius, “perquè quan en sapiguem les intencions, segurament els podrem tranquil·litzar”. Riera es mostra perplex i preocupat per la sentència: “És enormement xocant que des d’una mirada juridicolegal es pugui designar un currículum obligatori quant a ús de llengües en un país en què hi ha hagut una enorme cohesió al votant del model pedagògic.” En aquest sentit, rememora el consens al voltant de la llei d’educació de Catalunya (LEC) i té la convicció que la majoria política, social i cultural que va generar la implantació del model d’immersió no està tocada. “Encara menys tocada de mort pot estar una proposta que està avalada amb evidències científiques”, remarca. Riera recorda que aquestes evidències ratifiquen des de fa molts anys que la immersió genera diversos beneficis per al conjunt de la societat, començant per l’aprenentatge d’altres llengües, com el castellà. “Hi ha evidències científiques que no sé com poden ser discutides des d’una mirada estrictament de lleis. El model pedagògic ha estat referendat científicament, socialment i pedagògicament. El sentit comú ens farà posar sobre la taula les evidències que calguin per reduir les pors i temences d’aquells que creien que no s’estaven assolint determinats objectius”, observa.

De fet, segons Riera, en l’ecosistema educatiu l’aula és només un dels subsistemes i, en aquest context, calcula que ja es dona el 25% en castellà si se sumen tots els espais que no son estrictament l’aula: “Sembla que l’ús del castellà gaudeix de molta salut. Ja es deu complir el 25%, i més.”