Hi ha els efectes visibles de la pandèmia, amb les hospitalitzacions i les morts, i els aspectes invisibles per a la resta de la societat. L’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), el club dels països més rics del món, ha publicat un estudi de qualitat de vida sobre aquestes segones conseqüències entre el març del 2020 i el maig del 2021, enmig dels confinaments. D’entrada hi ha una xifra esfereïdora, perquè les dades situen en un 16% l’excés de mortalitat durant aquest període i en set mesos la reducció de l’esperança de vida. A l’Estat espanyol, l’excés de defuncions arriba al 18%.

Respecte als efectes en la salut mental, la mitjana de l’enquesta situa en una persona de cada quatre les que estan en risc d’ansietat i depressió. Però a l’Estat, aquesta proporció puja fins al 30% en el primer cas i al 35% en el segon. Una simptomatologia que s’agreuja en la franja dels joves, per la seva impossibilitat de socialització i la precarietat de la feina. Només en el sentiment de soledat, l’Estat mostra una situació una mica menys dolenta, amb un 14% de la població que s’hi troba amb relació al 19% general. També s’observa, a nivell de l’Estat, un augment en el pes (38% més de persones), menys exercici (27%) i un consum més gran d’alcohol (10%).

Un comportament que té a veure amb el fet que una de cada tres persones diu tenir dificultats econòmiques, i que una de cada set tem perdre la feina en els pròxims tres mesos. “L’estat psicològic s’ha degradat en gairebé totes les categories de la població, però les distàncies segons l’origen ètnic i racial són igualment manifestes”, diu l’estudi. Les dones “han estat sovint en primera línia de la pandèmia” i estan més exposades a les conseqüències a llarg termini. En positiu, creix la confiança en les institucions per l’ajuda que s’hi ha abocat. Una majoria creu que el seu país “ara està més dividit que abans de la Covid”.