Rodalies oposita a ser una assignatura eterna en la relació Estat-Generalitat, però ahir el vicepresident conseller de Polítiques Digitals i Territori, Jordi Puigneró, va abandonar el Ministeri de Transports després de la reunió de la comissió bilateral d’Infraestructures amb un bri d’esperança i un horitzó temporal: l’estiu del 2022. “Hem iniciat el trajecte cap al traspàs integral i definitiu de Rodalies”, va sentenciar Puigneró. “No és la comissió pertinent per parlar-ne”, va posar en qüestió la secretària d’estat de Transports, Isabel Pardo de Vera, com si no haguessin compartit la mateixa cita. Més enllà d’arrencar una data al calendari –la culminació del traspàs de Rodalies també està inclòs en l’acord amb ERC pels pressupostos–, la bilateral sectorial entre Estat i Generalitat servia per desbloquejar deutes pendents arrossegats des de fa més d’una dècada: 3.500 milions pel que fa a la disposició addicional tercera de l’Estatut pendents en inversió en infraestructures entre els anys 2008 i 2013, i el dèficit d’explotació –o tarifari– de Rodalies valorat en entre 270 i 300 milions. El dèficit tarifari és la diferència entre el cost total del servei i el que es recapta mitjançant els bitllets de transport venuts (uns ingressos que suposen entre el 43% i el 50% del total), i ara per ara és l’Estat el que traspassa la xifra a Renfe.

Al final de la setmana que ha cristal·litzat el xoc estratègic de l’independentisme a Madrid, amb ERC votant a favor dels comptes estatals de Pedro Sánchez al Congrés i Junts votant-hi en contra, Puigneró va voler donar una oportunitat a l’entesa amb el govern del PSOE i Podem. “Ens situa en un escenari d’establir ponts de confiança amb el govern de l’Estat per veure si hi ha aquesta voluntat o no d’avançar políticament cap a aquest traspàs, tal com marca l’Estatut”, va aventurar. I la nova data límit per verificar si l’Estat compleix serà l’estiu del 2022, quan s’hauria de completar el traspàs integral, que també inclou la infraestructura, les vies, les catenàries, les estacions, el tren i el personal. “Volem fets i no paraules. I sobre els fets que es vagin produint, tant en la disposició addicional com en el traspàs integral, veurem si és una realitat definitiva o ha estat, un cop més, una voluntat no complerta”, va advertir Puigneró.

Amb la ministra de Transports, Raquel Sánchez, absent ahir a la cita, la seva mà dreta, Pardo de Vera, destacava que la cita “marca un punt d’inflexió” en la relació amb la Generalitat des del desglaç del 2018, però deixava les concrecions a la comissió mixta d’afers econòmics i fiscals, que, segons fonts presents, serà a Madrid en una data a fixar entre tres: el 13, el 17 o el 20 de desembre. Es dona la circumstància que el 28 de desembre el Congrés podria rebre de nou els pressupostos retornats del Senat per a l’aprovació final.

Els pagaments de deute es faran a través de dos convenis, i la primera de les entregues serà de 559 milions el 2022 per a la seva execució fins al 2024. Si bé no va aclarir a quines obres es destinarà, Puigneró –que compareixia a la delegació del Centre Cultural Blanquerna– va dir que serà “obra feta per la Generalitat”. En la cita d’ahir es va acordar també revisar el pla de Rodalies 2020-2030. “En cap cas s’obstaculitzaran les actuacions programades; infraestructures i servei no poden anar deslligades”, avisa la secretària d’estat de Transports. Pardo de Vera es compromet a entregar totes les actuacions que es faran a Catalunya al llarg del pròxim exercici “en un termini màxim de quinze dies”. El pla de Puigneró és no fer un contracte programa amb Renfe per preservar el potencial de tenir un operador propi que és Ferrocarrils.