Escòcia, més secessionista
El suport a la independència es dispara fins al 55%, propulsat pels últims escàndols polítics del govern de Johnson
Sturgeon ven com un triomf la retirada d’un projecte petrolier autoritzat per Londres al mar del Nord
El suport a la independència s’ha tornat a disparar a Escòcia de manera inesperada. El sí ja ha assolit el 55% en intenció de vot, contra el 45% del no, segons l’últim sondeig de la firma demoscòpica Ipsos per a la televisió STV. Això representa un increment d’un 5% respecte a la situació de fa un mes. Ipsos atribueix aquest canvi a la balança a l’escàndol del govern de Boris Johnson pels sobresous del diputats del seu partit.
Es refereix al conflicte ètic i d’interessos generat per les segones feines que tenen alguns diputats conservadors. Va afectar de ple els diputats Owen Paterson i Sir Geoffrey Cox. Una comissió parlamentària va suspendre temporalment Paterson per haver aprofitat la seva posició per aconseguir contractes de fabricació de la vacuna de la Covid per a dues farmacèutiques que li pagaven. Cox, per la seva banda, cobra del govern de les Illes Verges per haver-lo defensat d’una acusació de corrupció interposada pel govern britànic. Johnson va intentar canviar la legislació perquè les accions de Paterson i Cox fossin legals.
L’escàndol li va esclatar a les mans al primer ministre tory, que es va veure obligat a fer-se enrere. Les principals crítiques li van ploure des de dins del partit. I tot això ha tingut un efecte advers a Escòcia, on el Partit Nacional Escocès (SNP), al govern, està intentant portar a terme un referèndum d’independència després de la decisió del Regne Unit de sortir de la Unió Europea (UE) i arrossegar amb el seu afany Escòcia, majoritàriament europeista. Johnson es nega a permetre un nou referèndum com el del 2014. Però la setmana passada la ministra principal escocesa i líder de l’SNP, Nicola Sturgeon, va reiterar els plans per celebrar la consulta el 2023, un cop s’hagi superat la pandèmia.
A dos escons
En les eleccions regionals del maig passat, l’SNP es va imposar amb la promesa de convocar una nova consulta. Es va quedar només a dos escons de la majoria, que va assolir gràcies al suport del Verds, que també són independentistes.
En aquest sentit, es va atribuir com a victòria la decisió del gegant petrolier Shell de retirar-se d’un projecte d’extracció de gas i cru a 125 quilòmetres de les illes Shetland, al nord d’Escòcia, al mar del Nord. Hi havia una forta campanya per part dels ecologistes com Greenpeace per aturar el projecte, autoritzat pel govern britànic el 2001. Sturgeon i els Verds també hi havien fet campanya en contra. I és que els interessos i les polítiques del govern nacionalista escocès, progressista, europeista, d’obertura de fronteres i ecologista és als antípodes del govern central (nacionalista anglès, segons Sturgeon), dretà, euroescèptic, antiimmigració i amb un pla ecologista contradictori. Shell tenia el 30% de les accions en el projecte.
Sturgeon s’ha envalentit en aquesta nova disputa que tenia amb Johnson, que el juny passat no va fer campanya a Escòcia pel temor que fos contraproduent. L’arribada de Johnson al poder el juliol de 2019 amb el seu missatge dur sobre el Brexit va provocar un auge del suport a la independència, que es va incrementar encara més per la seva mala gestió al començament del confinament, en contraposició a Sturgeon, que es va mostrar com una líder sòlida. El sí va escalar fins al 58%. Va tornar a baixar quan Johnson va posar en marxa el reeixit pla de vacunació abans que ningú.
Vot volàtil
El suport a la independència és massa volàtil. Depèn massa de les personalitats de Johnson i Sturgeon. I així com ara puja un 5%, la setmana que ve pot tornar a caure. Però, des de fa anys, els independentistes no baixen del llindar del 50% dels vots.