L’última campanya arqueològica al jaciment d’Empúries ha fet una troballa singular: per primera vegada els arqueòlegs han trobat una cuina grega. No només perquè és inèdita a Empúries, sinó també perquè arreu del Mediterrani se’n coneixen molt pocs testimonis més, d’aquí l’excepcionalitat de la troballa.

Es tracta d’una estructura d’argila, que combina un forn i un fogó, i que s’ha localitzat a l’antic barri portuari. Data del segle VI aC, l’època fundacional de la ciutat grega, i es creu que podria estar relacionada amb un santuari que hi havia a la zona, possiblement dedicat a la deessa Demèter; precisament perquè a Grècia també es va trobar una cuina similar que formava part d’un lloc de culte, com informa l’Agència Catalana de Notícies (ACN).

Però a part de l’estructura, allò que també la fa especial és la quantitat ingent de restes culinàries que els arqueòlegs han trobat dins de l’estança on s’ha localitzat. Barrejades amb la terra que les recobria, i on també han aparegut trossos de ceràmica grega, Marta Santos precisa que han sortit “milers de petxines d’escopinyes”, restes de peixos (espines i escates) i uns escassos fragments d’ossos.

Ja d’entrada, però, allò que crida l’atenció és la gran quantitat de cloïsses que s’han trobat a tocar de la cuina grega. “Estem parlant d’un nombre extraordinari, que no és habitual per a consum domèstic; per això pensem que aquesta cuina havia de tenir una funció especial, relacionada amb els menjars rituals del santuari”, diu Marta Santos, la responsable del Museu arqueològic d’Empúries.

La campanya d’excavacions també ha acabat de fer visible el penya-segat on s’assentava la Neàpolis. Aquí destaca la descoberta d’un gran esperó rocallós que protegia la petita cala natural on hi havia el primer port grec.